L'èxit del pop ràpid

En Fede i l’Albert són un parell de melòmans una mica granadets que miren d’obrir-se camí en el dur món del pop català amb el seu duet, The Frederics. El problema és que les seves composicions no interessen a ningú, les seves mares són les úniques fans de la seva pàgina de Facebook i en Fede, a més a més, és un fan de Blind Guardian i Manowar, la qual cosa no l’ubica en gaire bona posició en els rànquings musicals més cool. Les seves peripècies són el punt de partida de Pop ràpid, una sèrie ideada i dirigida per Marc Crehuet i que des del 6 d’abril protagonitza la franja nocturna del 33.
Pop ràpid retrata de forma mordaç els punts més dèbils de la primera generació de catalans postmoderns: els periodistes pedants, els festivals als quals tothom perd el cul per anar i que semblen una competició per veure qui programa el grup més desconegut, els artistes trendy de pretensiosa superficialitat, els actors de l’Institut del Teatre que surten de sota les pedres... I també altres ‘tribus’ més poc modernes, com els heavies sorgits de l’oblit dels temps o els ‘perroflautes’. No queda canya dreta, i segons explica el mateix Crehuet, “la sèrie va in crescendo capítol rere capítol”.
Mazoni i Love of Lesbian són dues de les bandes que podem veure a dalt de l’escenari de Pop ràpid. La sèrie de TV integra en el guió les actuacions en directe, emulant ficcions mítiques com Els joves o Flight of the Conchords. Hi apareixen artistes com The New Raemon, Maria Coma, La Banda Municipal del Polo Norte, Mishima, Fred i Son, El Petit de Cal Eril, Sanjosex, Els Surfing Sirles o Miqui Puig.