Actualitzat el 01/04/2011

Deu anys creant escola

Un repàs a la història del concurs

Ja fa deu anys que Enderrock, Catalunya Ràdio, Televisió de Catalunya i Ritmes.Cat, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, vam crear un nou concurs que havia de mostrar la nova i efervescent escena de la música en català. Nascut de la fusió del Concurs de Maquetes d’Enderrock i el Premi Èxit de Catalunya Ràdio, el Sona 9 ha evolucionat igual que ho han fet els artistes i el seu públic.


Un total de 1.126 participants dels Països Catalans han estat seleccionats al Concurs de Maquetes Sona 9 al llarg de les seves deu edicions. Això vol dir que hi ha passat un ventall d’estils i procedències com no s’havia vist mai en una manifestació musical d’aquestes característiques. Actualment qualsevol estil hi té cabuda. Fins al 2005 el certamen tenia tres apartats estilístics i tres premis: pop-rock, cançó d’autor i folk i noves músiques, a més del Premi Joventut, i cada estil tenia el seu premi en forma de disc. A partir de la sisena edició l’organització va unificar les categories, amb l’objectiu que el concurs tingués més difusió i promoció, i es van establir quatre guardons diferenciats: el Premi Sona 9 per al primer classificat, els premis Joventut i Èxit per al segon i tercer classificats, i el premi per votació popular per al grup que recollís més suport per part del públic.
El Sona 9 ha estat durant els seus deu anys d’història un autèntic planter per a la jove fornada del pop català. Un exemple són el grup Macedònia, ideat pel guitarrista i compositor Dani Coma, guanyadors del premi Joventut a l’edició del 2002. El grup va omplir el buit que hi havia en aquell moment d’un tipus de música dirigida al públic adolescent. Coma explica: “Guanyar aquest premi va ser l’empenta i el vot de confiança que necessitàvem, però més que el guardó, el que va ser realment important va ser conèixer tota la gent que hi havia darrere el Sona 9. A tothom li semblava que la proposta de Macedònia podia ser interessant si es desenvolupava, i això em va acabar de donar forces per seguir apostant fort pel format”.
Alguns dels grups que han guanyat el Sona 9 en aquesta dècada han caigut pel camí i ja s’han separat. Tot i això, n'hi va haver alguns que durant el temps que van estar en actiu van establir unes estructures sòlides per mantenir viu l’esperit del concurs. És el cas de Sapo, guanyadors de la primera edició, que van tenir una vida efímera. El guitarrista Jordi Busquets, que ara toca a les formacions de Quimi Portet i Albert Pla, recorda que el Sona 9 els va suposar “molta diversió i moviment de gent i coses al voltant del grup”. “Presentar-nos va ser del tot casual, i pràcticament només ho vam fer per poder fer els concerts del concurs i passar-nos-ho bé. No érem gaire conscients de res. No sabíem què era el Sona 9 perquè era la primera edició. Guanyar no suposava cap urgència o neguit per nosaltres, però participar-hi ens va semblar una font d’entusiasme a la qual difícilment ens podíem resistir”, assegura. La resta del grup es va recompondre en un altre projecte anomenat Tupolev.
Altres que han passat pel Sona 9 es mantenen vius i amb molt d’èxit, com és el cas d’Els Amics de les Arts, participants en tres edicions del Sona 9 i finalistes de l’any 2005; una formació que ha picat molta pedra i que, després d’haver treballat com formiguetes, actualment està assaborint l’èxit. Un dels seus integrants, Ferran Piqué, considera el Sona 9 com “una gran oportunitat per cantar les cançons que fèiem al menjador però davant d’un públic”. I afegeix: “El concurs ens va fer veure que hi havia maneres d’arribar a la gent que eren al nostre abast només amb un portàtil i una connexió a internet”.
Una altra proposta que ha crescut i ha demostrat que el Sona 9 és la plataforma de grups emergents més activa és Rauxa. Guanyadors del concurs en l’apartat de folk i noves músiques de l’any 2004, sis anys després els sabadellencs continuen presentant la fusió rumbera arreu de Catalunya amb un tercer treball. El cantant Jaume Ibars guarda un gran record de la final a la Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional de Manresa: “Es va fer en una carpa que es va omplir de gom a gom. Vam gaudir moltíssim del concert i va ser com una gran festa, me’n recordaré tota la vida. Guanyar el Sona 9 va ser un impuls molt gran, perquè ens va permetre gravar un primer disc i sortir als mitjans de comunicació”.

El fenomen Manel

Si el Sona 9 ha d’estar orgullós d’algun dels grups que han sortit del seu planter, aquest és sense cap mena de dubte Manel. El quartet barceloní, premi Joventut 2007 –van quedar en segon lloc a l’edició que van guanyar The Gruixut’s–, ha representat el gran boom del nou pop català. Amb una proposta feta des de la més absoluta modèstia, han enamorat a molts amb les seves cançons costumistes heretades del folk i la cançó, però també renovades i passades pel filtre del pop. Tot i que hi ha festivals que volen presumir d’haver-los descobert abans, el quartet del barri de Gràcia de Barcelona va sorgir del Sona 9, que els va obrir les portes i els va oferir la primera oportunitat de mostrar la seva música quan encara eren un embrió i no havien fet cap concert. Ho confirma el seu guitarrista, Roger Padilla: “Recordo com si fos ahir el concert al festival Paupaterres a Tàrrega. Era el nostre primer directe i la primera vegada que tocàvem junts, i es va notar la falta d’experiència. El Sona 9 ens va ajudar molt a posar-nos les piles. A més, el premi ens va anar molt bé perquè vam destinar els diners a enregistrar el nostre primer disc”.
Són molts més els grups i cantants que han passat i triomfat al Sona 9 i que actualment ja formen una part fonamental de la nova escena musical catalana. Noms com Túrnez & Sesé –que ja han gravat quatre discos–, Rosa-Luxemburg i Vitruvi –amb dos discos editats–, Lluís Cartes i Quim Vila –amb dos treballs i grans aparicions a ràdio i televisió–, Sanpedro –dos àlbums publicats–, Relk –que preparen el tercer disc–, Gàtaca –amb dos projectes pioners del nu mètal català– o Miquel Abras –amb tres encerts discogràfics de radiofórmula–. A més de les apostes de futur de The Gruixut’s, Projecte Bu o Espart –nu rock català–, El Nota –punter de la nova escena del hip-hop en català–, les joves cantautores Bikimel i Clara Andrés, o artistes que ja formen part del nou pop català del segle XXl: Anímic, Fred i Son, Wantun, L’Atelier, Estúpida Erikah, Minimal 21 o Mine!, que han il·lustrat amb les seves cançons l’entusiasta història del Sona 9, la mostra de nous talents més important dels Països Catalans.