Actualitzat el 17/09/2012

Tirantlofunk

Els barcelonins tenen en el soul, el funk i el rhythm'n'blues la seva bíblia sonora

Nascuts l’any 2007 de la fusió de diferents grups de l’escena musical barcelonina com Goldfinger & The Mushpotatoes, Mr. Ganja o Fusion, la voluntat de Tirantlofunk des de bon començament ha estat fer una proposta on la música d’arrel negra tingui el seu protagonisme i desenvolupar-ho des de la normalitat del català com a llengua vehicular.


Actualment sembla que hi ha una petita escena de soul i funk que està creixent a la ciutat de Barcelona. Tirantlofunk no es consideren ideòlegs d’aquests estils a Catalunya i pensen que afortunadament hi ha altres grups que estan intentant fer el mateix. Pau Yañez, baixista del grup, explica: “Segurament a Barcelona ens cal anar creant un circuit. Iniciatives com Blackcelona (DiscMedi 2012), un recopilatori de funk i soul barceloní que es publica aquest setembre i en el qual participem, són les que poden impulsar aquest moviment, perquè de bandes n’hi ha i de molt bones”.
Amb dos CD/EP publicats i autoproduïts, Boniqueta (2009) i Voldria ser original (2011), el septet barceloní reivindica, o no?, en la seva música referències a la nova cançó i el rock laietà: “Quan es parla de cantar en català en la música moderna, és impossible no desvincular-se d’aquell moviment artístic que va sorgir en oposició al franquisme i com a reivindiciació per poder expressar-se i viure en català. Nosaltres no ho reivindiquem, ho fem”.
Tirantlofunk afirmen que volen insistir en el creixent moviment que està sorgint a Barcelona i que reivindica les diferents variants del que s’anomena música negra: “A Barcelona hi ha un munt d’iniciatives i molt bones propostes: Cardova, Los Fulanos, The Slingshots, The Black Beltones o Vermouth Time són bandes que senten una veritable passió per la música negra, però com hem comentat, falta crear circuit i que més grups s'animin a cantar en català”. Escolta el seu rhythm'n'soul al seu perfil del Sona 9.