Vinti'e Maju (Anma Rer, 2026) és el nou disc del guitarrista sard Paolo Angeli, compartit amb el grup de polifonia Tenore Murales di Orgosolo. Un disc imponent i polític, crític amb l'explotació de l'illa, que presentaran en directe a la propera Fira Mediterrània de Manresa. En parlem amb el músic.

Paolo Angeli i Tenores Murales di Orgosolo Foto: Emanuela Porceddu

Paolo Angeli va néixer el 1970 a Òlbia, al nord de Sardenya, i ha fet carrera internacional amb la seva guitarra sarda preparada, un artefacte sorprenent i sofisticat del qual es capaç d'extreure tota mena de sons. Angeli va viure durant molts anys a Barcelona, després a València, després a Sardenya, i actualment s'ha tornat a establir a la capital catalana, per les facilitats per viatjar i perquè, assegura, a la ciutat i a Catalunya s'està vivint un moment molt interessant, especialment pel que fa a músiques que connecten la contemporaneïtat amb les cultures populars.

El seu darrer projecte l'ha dut a col·laborar amb una formació sarda emblemàtica, el quintet vocal Tenore Murales de Orgosolo, per connectar dos pilars musicals de l'illa: el cantu a chiterra, més característic del nord, i el cantu a tenore, tresor polifònic de l'interior. Tots junts han enregistrat un àlbum imponent, Vinti'e maju, que presentaran aquest 17 d'octubre a la Fira Mediterrània de Manresa (Els Carlins, 18.30 h). "El disc té un concepte molt polític que va resseguint la memòria de la nostra illa al llarg del segle passat, i també alguns episodis del XIX i del XXI –exposa Angeli–; evoquem temes molt peculiars d'una terra com la nostra, que té arrels culturals molt antigues i que ha tingut relacions conflictives amb Itàlia. Reivindiquem que tenim una identitat lingüística molt rica i diversa, les lluites socials que hi ha hagut a Sardenya, el dret a l'autodeterminació... tot això està present a les lletres".

Pel que fa a la música, sona tan arrelada com nova. L'instrument de Paolo Angeli és com un camaleó que va mudant de pell, assumint els colors d'una guitarra elèctrica, d'un violoncel, d'un sitar, d'uns cròtals... i que estableix un diàleg íntim amb el grup de quatre cantants d'Orgosolo, "un poble emblemàtic en la tradició del cantu a tenore, amb uns codis molt forts, peculiars i establerts". Com a possibles antecedents estètics i espirituals d'aquesta aventura, Angeli cita dos treballs d'anys enrere. Dues fites musicals pel que fa a la trobada entre l'avantguarda i l'arrel. La primera respira aires de free jazz i és The New Village on the Left (Kepach, 1977), del contrabaixista de Càller Marcello Melis i el Gruppo Rubano, a més de la participació entre altres, del trompetista i fliscornista de Trieste Enrico Rava. La segona és de dues dècades més tard, i és la que va reunir el violoncelista dels Països Baixos Ernst Reijseger amb els Tenore di Orosei en el disc Colla Voche (Winter & Winter, 1999). "Aquests són discos molt sincers i molt bens treballats –considera Angeli–, després per suposat, hi hagut aproximacions des de la cançó d'autor, com les de Fabrizio de André, des del rock progressiu, i també des del pop, en què s'ha acostumat a prendre la polifonia més com a pinzellades o notes exòtiques que com a una fusió real. El que nosaltres volíem fer amb aquest projecte era una aliança forta i estructural, com si tots forméssim part de la mateixa banda". Per aconseguir-ho, el guitarrista va fer una immersió intensiva en els codis del cantu a tenore, i a partir d'aquí poder donar resposta amb el seu instrument i les seves improvisacions, "com si es tractés d'un element més o una veu més que s'afegeix als cinc cantants".

La col·laboració entre Paolo Angeli i els Tenore Murales va començar a prendre forma als escenaris, amb una sèrie de concerts, i quan ja va estar una mica rodada vam anar a l'estudi per gravar el disc. A l'enregistrament van afegir materials diversos per reforçar el discurs del treball, des de gravacions de dones resant el Rosari als anys cinquanta fins a discursos de la indústria turística i evocacions dels fets de 1969 a Orgosolo coneguts com la Rivolta de Pratobello, quan avis i nens van ocupar les terres comunals que l'estat havia decidit destinar a una base militar. "Van lluitar pacíficament i van guanyar –explica Angeli–, aquella batalla es va guanyar i és molt recordada. Per tots nosaltres és com una bandera antimilitarista i de defensa del territori". Precisament el títol del disc, Vinti 'e maju (Vint de maig), fa referència a la data en què els pastors van tornar a les seves cases després de fer la transhumància i van trobar-se amb l'anunci de l'exèrcit que a les seves terres s'hi volia fer una base militar. "El disc explica coses molt concretes –conclou el músic–, és com un manifest polític, el resum d'un segle de lluita per l'autodeterminació de l'illa".

En directe, aquesta composició col·lectiva que és Vinti 'e maju va canviant cada cop, d'acord amb el context i les circumstàncies. "Partim d'un mapa general, una suite o una seqüència de peces que es manté, però depenent de la situació ens adaptem. Fa poc, per exemple, vam actuar a la plaça d'Orgosolo, on tothom coneixia la història que expliquem i el cantu a tenore, i allà vam tirar molt cap al cant tradicional. En altres escenaris més jazzístics puc improvisar més.... Tot depèn del context", exposa el músic.

Els discos The New Village On The Left (1977), Colla Voche (1999) i Vinti 'e maju (2026)

Navega per les etiquetes

Tenore Murales de OrgosoloPaolo Angeli

Notícies relacionades

FEU EL VOSTRE COMENTARI