Onde ('ones') és el nou disc de la salentina Maria Mazzotta, que es publicarà el proper 23 de febrer. Editat pel seu segell habitual (Zero Nove Nove), du el repertori del sud d'Itàlia al terreny del post-rock i la psicodèlia, amb Ernesto Nobili (guitarra elèctrica) i Cristiano della Monica (percussió i electrònica).   

Maria Mazzotta Foto: Ilenia Tesoro

Els canvis continus i les transformacions, amb les onades del mar –ara suaus, ara violentes– com a metàfora central, són el fil conductor del nou treball de Maria Mazzotta. Ella és de Lecce, i els dos músics que completen el trio actual són napolitans, de manera que el mar l'han tingut sempre present. I en aquest nou treball han trobat la manera d'embolcallar la interpretació de la cantant, sempre visceral i apassionada, en un vestit sonor adient.

Des que el 2020 va publicar el seu primer treball com a solista, Amoreamaro (Zero Nove Nove), Maria Mazzotta ha visitat diverses vegades els escenaris catalans. Especialment, la Fira Mediterrània de Manresa, on la tardor passada va protagonitzar l'espectacle inaugural al costat de Raúl Fernández Refree.

Com avançament del disc, ja s'ha presentat el clip de la seva primera cançó, "La furtuna", cançó tradicional salenina arranjada amb un so dens i elèctric que evoca les tempestes en mar obert i l'esperança dels barcos de trobar un port on refugiar-se, amb un missatge molt vinculat a l'actualitat dels naugragis i els refugiats al Mediterrani: 



A més, el disc compta amb un parell de col·laboracions: el guitarrista tuareg Bombino, que aporta sonoritats de blues del desert a la intensíssima "Sula nu puei stare", i el trompetista Volker Goetze, que toca a l'agredolça "Canto e sogno", composició pròpia de la cantant al costat de Silvia Guerra. El registre més recollit i introspectiu de Mazzotta llueix també en peces com "Damme la manu", "Nanna core" o l'explosiva "Pizzica de core (malencunia)", dedicada a Daniele Durante, fundador de la històrica formació on Mazzotta va cantar i aprendre entre el 2000 i el 2015: el Canzoniere Grecanico Salentino.

"El sud té quelcom aspre i sagnant, fins i tot les dolces melodies de les cançons de bressol que podem escoltar en els arxius històrics tenen veus estripades. Per mi, això es pot traduir a través de les distorsions del rock. Estic segura que l'any 2024 Rosa Balistreri cantaria amb la guitarra elèctrica connectada a un amplificador; seria la combinació perfecta per al seu poder expressiu i comunicatiu", comenta Maria Mazzotta. I precisament el disc inclou un homenatge sentit a aquella grandíssima i humil cantant del segle XX que va ser la siciliana Rosa Balistreri: "Terra ca nun senti". I més homenatges: "Marinaresca" versiona i està dedicada al napolità Roberto de Simone, musicòleg, home de teatre i una de les ànimes de la Nuova Compagnia di Canto Popolare. El disc, finalment, es tanca amb una altra versió, en aquest cas la despullada "Matonna te lu mare", escrita pel músic i pintor salentí Giuseppe Massimo Marangio: la pregària a la Mare de Déu del Mar d'un pescador cansat.


Maria Mazzotta i els músics que l'acompanyen a 'Onde' Foto: Ilenia Tesoro

Navega per les etiquetes

OndeMaria Mazzotta

FEU EL VOSTRE COMENTARI