Vidres a la Sang, el metal extrem introspectiu i català

| 30/12/2006 a les 07:00h
Arxivat a: Enderrock
Endins (Xtreem Music, 2006) és el segon disc de la banda pionera de metal extrem català. A diferència del seu primer disc, on versionaven poemes d’artistes com Miquel Martí i Pol, en aquesta nova entrega el grup prioritza els temes propis. El treball inclou cinc lletres de Vidres a la Sang i un poema musicat de l’autor de Roda de Ter. El cantant del grup, Eloi Boucherie, reconeix que “Martí i Pol ens va envelentonar i inspirar al seu dia per cantar en català”. Alhora però accepta que hi ha hagut una evolució: “ara volem desmarcar-nos d’aquesta tendència perquè considerem que també tenim coses interessants a dir, tot i que no pretenem ni arribar a la sola de la sabata de l’immortal poeta”. Pel mateix grup, el treball Endins “és introspectiu, parla del que ens emociona i el que ens enutja. La societat, la religió, la condició de l’home i la dona, tot analitzant des d’un punt de vista allunyat de la política i la protesta”.

Música minoritària però intensa
Segons el cantant de Vidres a la Sang el metal extrem “és un gènere molt minoritari i que si existeix és perquè els que ho practiquem i els que ho escoltem ho vivim amb una enorme intensitat. Que l’escena està consolidada és més que un fet: hi haurà un dia que la música extrema gaudirà del mateix estatus que el jazz”.