IMAGINARI col·lectiu

Cançons per una revolta: «Volem pa amb oli»

Peret la va convertir en una de les seves rumbes més populars en català

| 17/09/2017 a les 09:19h
Especial: Cançons per una revolta
Arxivat a: Enderrock, Cançons per una revolta
Imatge il·lustrativa
Al llarg dels segles els catalans hem configurat un paisatge sonor que ens fa recognoscibles davant el món. Un dels elements indispensables en l’establiment de tota identitat és la configuració d’un imaginari col·lectiu. En temps convulsos en l'espectre polític, a Enderrock.cat recollim un bon grapat de cançons catalanes que tenen imprès el segell de la lluita i la revolució, a raó d'una cada dia. Avui, "Volem pa amb oli", amb música i text tradicionals (segle XIX).



“Volem pa amb oli” és una cançó tradicional catalana molt estesa però molt curteta, tant que alguns artistes l’han fet servir de tornada per a altres cançons que han creat. L’únic punt de discrepància entre les versions que ens han arribat es produeix a l’últim vers de la lletra, quan ha de plantar cara a la negativa del pa amb oli i definir com actuarem si no ens el donen. Així, mentre que la versió suposadament més dialogant gosa amenaçar de no callar (‘si no ens el donen, no callarem’), n’hi ha una altra que tira pel dret (‘si no ens el donen, ens el prendrem’).

L’any 1971, La Trinca la va incloure al seu disc adreçat al públic infantil L’orgue de gats (Edigsa) dins un popurri de cançons anomenat “Havaneres de la costa”. Uns anys més tard els osonencs Esquirols en van fer una versió protagonitzada per la família Fulano, una gent de poble nou-rica que s’ha establert a la capital, i que en tornar al poble es mira els seus exconvilatans per sobre de l’espatlla. La cançó és una de les més divertides del disc Fent camí. Vinculada a aquest grup hi ha una altra lletra inèdita discogràficament en què es fa un repàs a alguns dels capítols de la història de Catalunya relacionats irònicament amb la cançó. Com a curiositat direm que en un dels casos la tornada està cantada en llatí: ‘Omnes volumus/ oleum et panem,/ et si non dabunt,/ et si non dabunt,/ robatorem!’.

Poc després, el desaparegut gitano Peret, ‘Rei de la rumba catalana’, li aportava un punt de crítica política que ha resultat, malauradament, premonitori: ‘Són partits, i més partits/ i tots volen governar/ i es jalaran tot el pa amb oli/ i el pa blanc ni el tastaran./ Xim pom valí oli,/ no menjarem pa amb oli...’.

Versions a banda, la cançó està tan integrada en l’imaginari que fins i tot sense cantar-la s'hi pot fer referències i que tothom les entengui. És el que van fer Ocults al seu disc Pa amb oli nacional (Blau, 1990): ‘I tu lo que vols és un pa amb oli,/ un pa amb oli amb olives de Sóller./ I tu lo que vols és un pa amb oli,/ un pa amb oli amb formatge mahonès,/ un pa amb oli nacional’.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais