Ósserp són una de les bandes més interessants i amb més recorregut internacional del panorama metàl·lic en català. El seu anterior disc, Els nous cants de la Sibil·la (Eternal Juggernaut Records, 2022), va causar un gran impacte en mitjans especialitzats internacionals i va ser inclòs en els millors 400 discos en català del segle XXI d'Enderrock. Després de diversos canvis d'alineació en el grup, propiciats per la sortida del cantant Xavi Fontanet –que ha deixat Vali com a únic vocalista– i l'entrada del guitarrista i productor lleidatà Gerard Porqueres, ara publiquen el nou treball Les homilies del desengany (Diversos segells, 2026), en què el brutal death metal s'obre pas en detriment del grindcore per abordar el desengany envers el món contemporani. Parlem del nou disc amb el guitarrista Dani Gallego.



Ha afectat d'alguna manera la marxa del cantant Xavi Fontanet produïda el 2025?
En l'àmbit musical no, perquè la manera de compondre sempre ha estat la mateixa. El canvi principal ha estat en les lletres, que normalment feia el Xavi i aquest cop hem fet en Vali (cantant) i jo, tot i que en Vali ja havia escrit lletres en les altres bandes en què forma part. Al final, la conceptualització de la banda i de tot l'imaginari sempre l'hem fet entre tots. 

Aquest també és el primer disc del guitarrista i productor Gerard Porqueres. Com el vau conèixer? 
Amb en Gerard ens coneixem des de fa un munt d'anys. Tots dos som de Lleida, ell havia viscut a l'estranger un bon temps i quan va tornar i va decidir muntar l'estudi, teníem clar que volíem comptar amb ell per a la gravació del pròxim disc. Però justament l'anterior guitarra, en Benja Quintanilla, va marxar a viure fora de Catalunya, vam pensar en ell, i s'hi va unir. És un guitarrista increïble, toca infinitament millor que jo i ha suposat una pujada de nivell en la banda, ja que també ha aportat molt en l'apartat tècnic i creatiu en l'estudi i a l'hora de millorar el directe.

Ell ha estat una peça clau en el canvi estilístic cap al brutal death metal d'aquest nou disc?
Sí, segurament és qui més ha aportat en aquest canvi que volíem fer. Ell ve clarament d'aquest background i el seu antic grup, Haemophagia, era d'aquest estil. Tot i això, aquest canvi era una voluntat col·lectiva, sobretot per com havia funcionat l'últim disc, Els nous cants de la Sibil·la. Malgrat que va arribar a molts mitjans, fins i tot a escala internacional, sentíem que cada vegada que el tocàvem en directe sobrepassàvem el públic perquè era massa intens i no hi havia prou moments de groove que permetessin que la gent entrés dins de la dinàmica del concert. La vocació que teníem amb les cançons del nou disc era canviar això i, en aquest sentit, ell ha aportat solos i rifs molt més tècnics que nosaltres no havíem fet mai perquè no teníem la tècnica per a fer-ho.


'Els nous cants de la Sibil·la' remetia a un drama litúrgic, i en aquest referencieu un text litúrgic com les homilies. Per què vinculeu els títols a textos litúrgics?
És una cosa que hem fet sempre d'una manera o una altra. En l'anterior disc, hi havia un cert fil conductor en totes les cançons al voltant de la història de la religió, tot i que no era tan evident com en aquest. Aquell disc el vam fer en el context de la covid i la postcovid, en un moment fosc en què ningú sabia ben bé què passaria. Ara, en canvi, el concepte ens ha vingut per una qüestió més personal. En aquests dos últims anys, tots hem viscut experiències personals diferents que ens han portat a sentir la sensació del desengany. I en aquest disc buscàvem expressar-ho d'una manera no gaire evident. Les Homilies d'Organyà sempre m'havien semblat molt interessants i d'aquí el títol. Aquestes tradicions religioses catalanes sovint amaguen segones i terceres capes que ens donen molt joc per poder treballar les lletres i els conceptes del disc.

Les vostres lletres sempre han destacat per ser més abstractes i metafòriques que concretes.
Sí, mai hem parlat de coses directament en les lletres. Sempre hem usat una forma abstracta a l'hora d'escriure. El desengany ha estat el nexe d'unió entre els quatre, situacions personals on ha sorgit aquest sentiment, però en les lletres no volíem parlar del nostre desengany en concret; volíem que el desengany planegés tota l'estona, però sempre de la manera més retòrica i literària possible. Hem fet un esforç a l'hora de fer servir el llenguatge i les paraules fent servir un català menys actual i més antic.

En el disc, hi ha diverses col·laboracions. Han estat senzilles de dur a terme?
Sí, tots ells són gent que coneixem i que ja teníem a la vora. En el passat, ja n'havíem fet i, de fet, en Vali va entrar al grup després de col·laborar en el disc Sang i sutge (Kremón Records, 2015). En aquest disc hi ha col·laborat Gusi (Graveyard, Sanctuarium) a "La llum que s’ofega", que toca amb en Vali a Morbid Flesh. Va ser molt fàcil i com que sabíem el tipus de veu que té vam creure que quedaria molt bé. A més, el Vali tenia molt clar quina part volia que cantés. Per altra banda, també ha participat a "Dins la foscor torno a existir" en Jordi d'Eight Ounces, que és l'altra banda en què jo toco. Sabia quin registre té i li vaig proposar de cantar en l'última cançó del disc, que és més èpica. Vaig pensar que era la persona ideal per a cantar-la i ho va clavar. Finalment, amb l'Anton de Mutilated Judge som amics de fa un munt d'anys. Són del País Basc i hem girat i tocat mil vegades junts i li vam proposar que toqués a "Mans deformades no conjuren Déus".
 
La portada l'ha dut a terme l'artista indonesi MAFXII. Com vau aconseguir contactar amb ell?
Cada cop que gravem un disc, jo i el bateria, Alex, fem una espècie de bloc de notes on aboquem enllaços i idees d'il·lustradors que anem veient que ens agrada el que fan. Aquest cop vam fer el mateix i un dels que sempre ens havia agradat molt era ell. Ens agradava molt la feina que feia amb només blanc i negre i la quantitat de detalls que hi aplicava. Estàvem dubtant entre contactar amb ell o un altre il·lustrador, que era tot el contrari i tenia un estil molt més colorista. Al final, com que l'anterior disc ja tenia un estil amb més colors, vam pensar que estaria bé tornar als orígens del que sempre havíem treballat: portades amb només blanc, negre i vermell. Quan vam contactar-hi, per sorpresa nostra, vam saber que ens coneixia, que era d'Indonèsia i que li interessava molt fer la portada.

Com vau treballar el concepte de la portada?
Li vaig explicar el concepte del disc, li vaig traduir les lletres a l'anglès i més material del disc i després ja ens va enviar de tornada la portada. Ell es va inspirar en la imatge d'Apate, la deessa grega del frau i el desengany i hi va afegir la figura de l'Ósserp, amb els set caps.

Heu anunciat una gira conjunta amb Bocc per Catalunya i diferents punts de l'estat. Com va sorgir la idea i per on passarà la gira?
Amb els Bocc ens coneixem de tota la vida, d'haver tocat junts i de ja haver coincidit temps enrere amb el grup que ells tenien abans, Tomba Oberta. Jo li vaig suggerir al cantant i guitarrista de Bocc, Emilio Casal, la possibilitat de fer una gira conjunta veient que els temps de sortida dels discos de cada banda eren similars. S'hi van sumar superràpid i a partir d'allà, vam parlar amb ells una percepció que teníem –que és bastant ridícula per un grup que canta en català–: fins ara, amb Ósserp hem tocat molt poc a Catalunya en comparació amb la resta de l'estat. Per això, els vam comentar que ens agradaria fer el màxim de dates possibles a Catalunya, sobretot a llocs on no hem anat mai. Vam treballar conjuntament i hem aconseguit fer una mescla de dates catalanes i també a fora que passarà per València, Madrid, Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Codines, Vic, Lleida i també estem a punt de tancar Vilafranca del Penedès i Manresa. A més, passarem per Bilbao, Sant Sebastià, Tolosa, Bordeus, Almeria, Granada i Barcelona.