Discos

Quan veja que ja no cante és el nom de l’àlbum debut de Xaloq. Un disc que recull diferents estils de la música valenciana d’arrel i els porta en una altra direcció. En aquest àlbum, l’oient s’endinsa en un viatge pel País Valencià que es va dibuixant a través d’històries de mort, dol i revolució. El disc comença amb "Velatori de Consuelet", on Pau Jordà fa un homenatge a la seva àvia difunta, una de les persones que més han influït en la seva estima i fascinació cap a la música i la cultura popular. Les següents cançons ens van descobrint diferents racons de la història d’Alcoi: el carrer "Sant Nicolau", "Campanar d’Alcoi" i, finalment, el "Romanç de 1873": una narració en forma de romanç d’una de les revoltes obreres de caràcter anarco-sindicalista més importants del segle XIX. Deixant Alcoi, una gravació de camp del besavi Pascualet ens porta en ferrocarril cap a l’horta de València, on el grup s’atreveix amb una interpretació lliure d’un u i dos de l’Horta –amb tràgics versos sobre la impunitat de la violència institucional– així com una versió musicada del poema "Cançó de bressol" de Vicent Andrés Estellés. Finalment, Xaloq torna al poble d’Alcoi per a acomiadar-se amb "Quan veja que ja no cante", peça que dona nom al disc. En ella, Pau s’inspira en Ovidi Montllor, un dels seus principals referents, i ens deixa el seu epitafi: "Feu-me lloc en una soca, en un xop al Molinar".