Flashy Ice Cream va engegar l'any amb el seu tercer llarga durada, 'Hangover' (Delirics, 2022), un disc amb una visió pessimista i crítica marcada pel desànim provocat per la pandèmia i totes les mesures restrictives. Tan sols 6 mesos després i amb les restriccions oblidades, la formació sabadellenca ha cuinat en temps rècord 'Aftersun' (Delirics, 2022), un EP que gira la truita al desànim dels darrers dos anys i recupera l'optimisme i la il·lusió. Parlem amb els cantants Sneaky Flex i Pol Giancana sobre aquest nou treball

Text: Sergi Núñez. Fotos: Arxiu i Juan Miguel Morales.

Després de mig any de 'Hangover', ja teniu un nou disc. L’heu fet en temps rècord o ja teníeu algunes cançons escrites des d’abans?
Sneaky Flex: En un mes l'hem fet tot. Vam agafar una casa i vam anar-hi una setmana per començar a gravar. Allà van sortir tots els temes, malgrat que després s'han anat canviant cosetes. Però tot el procés ha durat un mes.

És a dir, vau gestar els temes a la casa i posteriorment els vau produir a l'estudi?
Pol Giancana: En realitat, ho vam fer tot a la casa. A l'estudi, simplement vam fer petits canvis: modificar alguna frase, acabar de polir algun beat... Eren canvis mínims. Si escoltes la primera versió i la que hem penjat a plataformes, no hi ha gaires diferències.

'Hangover' el vau cuinar a foc més lent, en canvi?
S.F: Sí, a Hangover vam ser molt més detallistes en tot. Ens vam mirar els temes molts més cops i els vam donar moltes voltes.

El títol torna a ser una paraula composta, en anglès i que remet a les conseqüències negatives d’un abús, ja sigui de la llum del sol o de l’alcohol. Tots aquests paral·lelismes són buscats?
S.F: No ho havíem pensat així, la veritat. Però m'ha molat, ho farem servir en futures entrevistes!

Aleshores, com vau decidir el títol?
P.G: Volíem que estigués relacionat amb el mar, l'estiu i la platja perquè la majoria de temes tenen un rotllo bastant estiuenc. Un diumenge a la nit, ens vam adonar que havíem de treure un títol aquella mateixa nit, perquè havíem d'entregar els màsters i s'estava fent la portada. I el meu cosí va explicar una anècdota d'un pot d'aftersun i ens ho va proposar com a títol del disc. I així s'ha quedat... Va ser una gran anècdota!



A 'Hangover' parlàveu des d'un punt pessimista i enfocat a tot el que arrossegàveu de la pandèmia i les restriccions. En canvi, a 'Aftersun' parleu des d'una òptica més optimista. 
P.G: Sí, el nostre estat mental ha estat molt més positiu. Duran l'època de Hangover, estàvem molt més ratllats, farts de restriccions i tocs de queda, i vèiem que la realitat no tornava. Vam perdre una mica l'esperança. En canvi, aquest disc es va començar a gestar quan s'estava obrint tot.
S.F: Quan vam fer Hangover, vam tenir la sensació de treballar moltíssim i tenir poc retorn de la gent. Ara, els concerts ens han fet activar molt el mood i estem molt més contents i actius. 

De fet, a l'entrevista que l’Helena Martín us va fer al febrer per Enderrock, explicàveu que la vostra concepció de l’amor havia esdevingut més pessimista. Això també és fruit d'aquest canvi d'estat d'ànim que comentàveu, oi?
P.G: Sí, totalment. Jo he estat solter durant la pandèmia, era impossible conèixer algú nou. En el teu dia a dia, sempre estaves amb la mateixa gent. Si volies fer alguna cosa a la nit, havies d'anar a una casa i sempre acabaves anant a la mateixa casa...



Ara li heu donat la volta amb temes com "Sant Hilari".
P.G: Clar, ara m'enamoro cada cap de setmana! [RIU]

 “L’estiu perfecte”, la cançó que tanca l’EP, és la cançó de l’estiu d’iCat. Us ha fet il·lusió?
I a "Bona vida" compteu amb la participació de 31FAM i Mushkaa. Com ha estat?
P.G: La col·laboració va sorgir un diumenge fent un vermut al meu terrat, i vam comentar que ens molaria ajuntar el panorama. Hi ha moltes noies que ho estan petant moltíssim i volíem intentar fer alguna cosa amb elles i també poder ajuntar als 31FAM.
S.F: La Mushkaa ens mola i li volíem donar suport. En un dia, ens vam ajuntar a l'estudi de la discogràfica i vam estar tot el dia gravant-ho.  



Tant amb Mushka com amb 31FAM també coincidiu aquest cap de setmana al Festival Maleducats.
S.F: Sí! Estem molt contents de poder estar al Maleducats, serà una festa increïble! Creieu que s’ha generat una xarxa de música urbana catalana que està alimentant i ajudant a fer créixer l’escena?
P.G: Bé, és que crec que encara estem obrint la porta. Nosaltres sempre estem oberts a col·laborar, i creiem que això és bàsic en una escena tan petita. És vital que ens ajudem entre tots dins de l'escena urbana en català. 

També ajuda a col·laborar que no hi hagi perfils d'artistes molt similars, no?
P.G: Clar, si fóssim tots iguals les col·laboracions no tindrien cap mena de gràcia. 
S.F: En l'escena catalana cadascú es diferencia bastant. Hi ha algunes similituds, òbviament, però no veig a ningú que trepitgi l'altre. 

Per això, sovint es parla d'escena urbana i no d'escena rap o trap, no?
P.G: Clar, és molt difícil aconseguir viure de la música si cantes en català i només fas trap, per molt que et flipi. Hi ha alguna excepció, com el cas de la P.A.W.N. Gang, però no és l'habitual. Ni Lildami, ni 31FAM, The Tyets ni nosaltres, per exemple, fem un estil concret. Fins i tot, crec que aquesta tendència és global perquè ara el mateix Drake ha tret un disc d'electrònica.

Creieu que encasellar-se en un estil ha quedat desfasat?
P.G: Per poder fer un únic estil, crec que s'ha de tenir molt públic. Tu pots fer només trap si ets un artista tan consolidat com Lil Baby, per exemple. 

Canviant totalment de tema, una de les coses més curioses del disc és la portada, amb una il·lustració totalment inspirada en el joc en línia Habbo. Què en podeu dir?
S.F: El dissenyador de la portada és en Teriyaki Donut. Ja ens havia dissenyat la portada de Don Gelato (Delirics, 2020) i per aquest EP volíem tornar a una portada amb il·lustració. En un primer moment, volíem una il·lustració 3D, però com vam veure que Figa Flawas n'havia fet una d'aquest estil, ja no ho vam tenir clar perquè no volíem fer una cosa molt igual a la seva.
P.G: Llavors, en Teriyaki va plantejar una perspectiva zenital d'un rotllo Habbo i, de cop vam veure que fer una portada inspirada en Habbo podria funcionar. A més, com a curiositat, li vam passar tots els perfils d'Instagram de la gent que col·labora al disc perquè els incorporés a la portada!

Vau ser molt fans de Habbo en seu moment?
S.F: Jo el vaig provar, però no gaire. Soc més petit que el Pol...
P.G: Jo li vaig fotre unes quantes horetes, però tampoc moltíssim.