La cantant ampostina Clàudia Xiva va ser una de les setze concursants de la primera temporada del concurs de talents de TV3 'Eufòria'. Un cop superada l'aventura televisiva, l'artista ha treballat amb el guitarrista i productor tortosí Josep Lanau per a confeccionar el seu primer disc 'Kendama' (autoeditat, 2023).

Text: Sergi Núñez. Fotos: Ariadna Arnés.

A diferència d'altres companys d'Eufòria, Xiva ha optat per autoeditar-se el treball i finançar el projecte a través d'una campanya de micromecenatge a Verkami per a poder assumir tot el cost del disc. Parlem amb ella de sobre aquest nou disc.



Com has treballat el disc? Et vas posar a compondre les cançons tan bon punt va acabar Eufòria?
Ha estat un procés que a mi m'ha semblat molt més llarg del que realment ha estat. Des que vaig entrar a Eufòria fins ara, ha passat un any i uns pocs mesos, però a mi em fa la sensació que fa tres anys que treballo en el meu projecte musical. Quan vam acabar els dos concerts al Palau Sant Jordi, tenia alguns petits concerts per aquell estiu que ja em van prendre molta energia i temps perquè realment no tenia material per fer els meus propis 'bolos'. No tenia material propi i havia de fer de versions o cançons antigues que tenia guardades de temps enrere.



I un cop ha passat l'estiu i aquells concerts?
De seguida vaig veure molt clar que jo volia treure la meva pròpia música i cuidar el meu projecte. No volia anar de pressa per a tenir escoltes a Spotify, sinó que volia fer la música que em vingués de gust. Ràpidament, vaig començar a treballar amb un molt bon amic meu, el guitarrista i productor Josep Lanau, i allà va començar tot. Ha estat un procés molt llarg amb molta gent involucrada i la veritat és que he après molt. 

Has prioritzat poder tenir un bon procés de creació del disc i estar convençuda de les cançons que trauràs, que aprofitar al màxim l'embranzida que et podia brindar 'Eufòria'?
Sí, considero que a Catalunya ara mateix es porta un tipus de música molt concreta que és el que la majoria de la gent consumeix. Si jo hagués tingut aquest perfil, potser hauria triat una estratègia diferent. Però jo sé com soc musicalment i personal, i vaig pensar que encarar-me cap al públic més majoritari no era la millor estratègia. 

Quina és l'estratègia que has triat, llavors?
A mi el que sempre m'ha funcionat és ser jo mateixa i encara que això pugui tenir un poder de convocatòria molt menor, crec que la recompensa personal per a mi mateixa és molt més gran. De fet, ma mare em va dir fa uns dies: "el tresor més gran que tu tens és la teva autenticitat". Aquesta frase que m'ha marcat bastant, i resumeix bé el que ha suposat tant el disc com el seu procés de creació.



A part de Josep Lanau, qui més has involucrat en la creació del disc?
Sobretot, destacaria els productors i tècnics de so Ferran Conangla i Jan Valls. En Ferran l'he conegut a través de la meva mare, i des d'un primer moment em va donar la mà per ajudar-me en el projecte. Ell té una llarga trajectòria professional i em va donar tots els consells possibles. M'ha anat molt bé perquè em feia falta. Encara que siguem joves, tinguem embranzida i hàgim après com funciona la indústria, és evident que se'ns escapen coses. I tenir una figura com el Ferran de productor m'ha donat molta estabilitat. En Jan també és un crack i m'ha ajudat a produir el disc amb el Ferran. A més d'ells dos, l'Oriol Padrós, qui ha fet algunes de les bases d'OT, també m'ha ajudat en la producció i és una gran persona. Per a mi, portar-me bé amb la gent amb la qual treballo és el més important.

Tot i que vas estar en contacte amb la discogràfica U98 Music, finalment has decidit autoeditar-te.
Vaig tenir converses amb el director del segell U98 Music, en Jordi Puig, tot i que tampoc estic segura de si em volien fitxar. Al principi, em van donar alguns consells que agreixo molt, perquè crec que ho van fer des de la bona fe. Al final, però, no he acabat signant amb cap discogràfica perquè, amb els mesos m'he adonat que hi ha alguna cosa amb la qual no m'acabo de sentir còmode dins de la indústria musical. Evidentment, va a persones i sé que hi ha companys d'Eufòria que estan amb discogràfiques i estan contentíssims i els hi està anant molt bé. 

Per què creus que no hi estàs còmoda?
Crec que el meu producte no acaba d'encaixar del tot bé en la indústria. Els segells busquen números, vendes i la màxima notorietat possible. No ho critico i ho entenc perfectament perquè jo he estudiat publicitat i sé com funciona. Però, quan faig música necessito ser molt fidel al que em demana el cos i la música, i em vaig adonar que no volia tenir una discogràfica i segurament jo era tampoc el perfil d'artista que volia una discogràfica. Si m'hagués volgut dedicar a la música al cent per cent, tindria una discogràfica segur. Però això no és el que jo busco de la música, sinó que busco moments per compartir amb la gent que vulgui escoltar les meves cançons, i aportar el meu granet de sorra al panorama musical català. Més enllà d'això, tampoc tinc gaires pretensions... Dit això, si m'oferissin una gira de concerts en què jo pogués fer el contingut que vull, estigués ben pagat, pogués triar l'equip i les dates, evidentment que ho faria perquè la música és la meva gran passió.



Creus que al públic i a la indústria li ha costat entendre que per haver participat a 'Eufòria' no t'has de voler dedicar a la música automàticament?
No ho sé, potser sí, perquè crec que molta gent ni s'ha arribat a qüestionar que fos una possibilitat que no ens dediquéssim a la música. Però si t'ho pares a pensar, crec que no és tan difícil d'entendre: som molt joves i crec que necessitem provar, experimentar i veure moltes coses. 

Quin és el gran concepte d'aquest disc?
Vaig estar reflexionant durant molts dies sobre què transmetre amb la meva música. Volia mostrar que és lícit sortir d'un programa de cant i començar a fer una cosa totalment diferent. D'aquí va acabar sortint el concepte del disc, que és sortir dels esquemes, jugar amb per on et porti la vida i si alguna cosa no surt bé, doncs ja s'intentarà fer millor el pròxim cop. 

I per què has triat la joguina japonesa ‘Kendama’ com a metàfora d'aquestes idees?
Al setembre, vam fer una estada amb en Josep Lanau per a compondre el disc i al lloc on vam anar hi havia una kendama. Aquesta joguina em va ressonar força amb la idea de jugar i passar-ho bé. I, a més, vaig pensar que la majoria de gent no la coneixeria i que, si comunicava bé què és una kendama, el que representa metafòricament per a mi, i això arribava a la gent, sempre que sentissin aquesta paraula pensarien en mi i seria part de la meva autenticitat.

De tot el que vas aprendre a 'Eufòria', que és el que més t’ha servit a l’hora de fer el disc? 
Et diria que ser prou valenta per a fer coses que no tens clar que saps fer. Durant el programa, hi havia molts temes i coses que no sabia fer i que vaig haver d'aprendre a fer perquè no em quedava una altra. I quan les feia, m'adonava que tampoc eren tan grosses, que les podia superar si estava convençuda que ho podria fer. I amb el disc, m'ha passat una mica el mateix, i he aplicat la mateixa filosofia.



A "Meteorits", hi col·labora el company d''Eufòria' Pedro da Costa. Per què vas decidir col·laborar amb ell de tots els companys eufòrics?
Sabia que si volia col·laborar amb algun dels meus companys d'Eufòria, en aquest disc era el moment més fàcil i idoni perquè tot és encara recent. Quan vaig tenir el disc sencer, em vaig plantejar quina col·laboració podria encaixar millor en alguna de les cançons del disc. Jo tinc molta afinitat amb molts dels companys d'Eufòria, però no tothom encaixa per a col·laborar en tots els temes. Per exemple, no veia que la Scorpio col·laborés a "Meteorits", de la mateixa manera que ella no faria un "Nenes presumides" amb mi. Al final, vaig considerar que el que m'encaixava més era fer la col·laboració a "Meteorits" i com que el rei de les balades és el Pedro, li ho vaig proposar a ell.