"Dies sabàtics": "És el primer senzill del treball. Reflecteix el sentiment de solitud que vesteix aquells dissabtes buits als quals ens enfrontem en el nostre dia a dia. Musicalment ens porta a estadis una mica més èpics amb influències de grups com The Divine Comedy".

 

"Deies": "Són les contradiccions internes amb un mateix: 'D’aquesta aigua no en beuré', 'Per aquí no hi passaré', 'Això a mi no em passarà'... i n’acabes bevent i t'acaba passant. Ets conscient de la realitat i, si pots, n’aprens per poder-ne fer dissabte. Passió per Johnny Cash!".

 

"La maresma": "És el lloc on es barregen l’aigua dolça que baixa del riu i la salada que entra del mar. Allà es produeix aquest xoc frontal de caràctes on finalment també poden quedar les aigües estancades, entre canyissars, enmig d’un paisatge preciós que pot quedar per descobrir. Musicalment és el moment de més calma i relax del disc".

 

"El planeta imaginari": "Parla d'aquell lloc desitjat que potser no existeix o no és possible situar enmig de dues realitats antagòniques. Una mena d’Ítaca personal a perseguir, i imprescindible per poder continuar sent un mateix". 

"Marges": "Són els marges per saltar fins a la platja, cap al bon temps, l’olor del mar i el benestar d’un lloc nou on decideixes quedar-te. Marges per deixar enrere vells paisatges als quals no vols tornar. Pop lluminós amb cert aire de bandes com The Turtles".

"Diumenge": "Després de fer dissabte a casa sempre arriba el diumenge. Fer neteja de tot suposa també saber conviure amb certes absències i quedar-se només amb allò imprescindible. Musicalment, és també una cançó quasi nua, amb la veu vestida tan sols amb una guitarra acústica". 

"Cap de setmana": "Tracta de la dimensió que adquireixen les coses al cap de setmana. El ritme dels carrers, gent sense pressa, dormir fins que el cor et diu prou i deixar que els somnis acabin sense ser decapitats minuts abans pel despertador. L'olor de cafè a casa, vermuts a les terrasses i tardes de pel·lis al sofà. És una picada d'ullet a grups com The Jayhawks".

"Guiomar": "És la història finalment tancada d'una relació que ja fa anys que es va acabar però on quedaven unes brases incandescents, cremant encara entre les cendres, tot i la distància i el pas del temps. 'Guiomar' és saber fer dissabte posant, per fi, un punt i a part".

"Telesèries": "Són els dissabtes de l’adolescència. Com a teló de fons i com a imaginari col·lectiu hi surten les telesèries de la meva època". 

"Abans de veure el sol": "Vinyetes protagonitzades per diferents personatges que acaben explicant una mateixa història: la por que els acaba envaint i reprimint, frenant-los a lluitar pel que realment desitgen. 'I en lloc de viure el nostre temps, el temps ens viu mentre ens pensem què fem.' Amb influències i empremtes de Simon & Garfunkel".