Referència per al folk català

Als Països Catalans, immersos en aquells anys en ple règim franquista, l'obra i la música de Seeger van entrar bàsicament a través dels germans Xesco i Joan Boix, que havien anat a estudiar el curs preuniversitari als Estats Units i en van tornar impactats per la incipient escena folk d'aquell país. Com a integrants del Grup de Folk, els germans Boix no només es van posar a traduir al català el seu repertori, sinó que es van impregnar d'una manera d'entendre la música que posava la participació comunitària per davant del lluïment artístic personal. Aquesta premissa no només va marcar el tarannà del fugaç però decisiu Grup de Folk, sinó que va generar tot un imaginari d'escoltes, xiruques i focs de camp –l'espiritual popularitzada per Seeger "Kumbayà" en va esdevenir l'emblema–, i a través de Xesco Boix va determinar el sorgiment de la música d'animació a Catalunya.
Jordi Roura, company i amic de Xesco Boix al Grup de Folk i també fundador del grup Ara Va de Bo, recorda: "Xesco va estar sempre molt impressionat per Pete Seeger. En tornar dels Estats Units ell i el seu germà es van posar a adaptar al català el seu repertori. I hi va haver una cançó, 'No serem moguts' –espiritual negra popularitzada al repertori de Seeger–, que va ser adoptada com a cant de protesta a les manifestacions estudiantils de l'any 1967, organitzades al voltant del Sindicat Democràtic d'Estudiants. En aquell temps hi va haver una manifestació a la Universitat de Barcelona en què la policia va entrar a l'edifici i un bidell, un confident de la policia, va assenyalar Xesco com a autor de la cançó. De resultes de l'acusació, en Xesco va passar més de 24 hores a la comissaria de la Via Laietana". Xesco Boix va mantenir sempre una admiració profunda envers Seeger. El 1974 va anar a navegar amb ell amb el Clearwater (el vaixell que Seeger i uns quants companys van botar per crear consciència sobre la necessitat de protegir el riu Hudson) i el va incloure sempre al repertori, amb el grup Ara Va de Bo, amb el col·lectiu Els 5 Dits d'Una Mà... L'última cançó que va gravar va ser "Som de pas", adaptació de la peça de Seeger "Sailing Down My Golden River".  
Al costat de Xesco Boix, una altra figura de la música catalana que va tenir una relació especial amb Pete Seeger és el cantautor Raimon, que el va descobrir quan era un adolescent enamorat de la música d'arreu que arribava a la ràdio de Xàtiva. Hi va acabar establint contacte el 1969, quan va fer una gira per universitats nord-americanes, i posteriorment el va convèncer per venir a actuar a l'Estat espanyol. Ell no hi volia venir de cap manera perquè s'oposava frontalment al franquisme, però el cantautor el va convèncer explicant-li que només si venia podia ajudar a combatre la dictadura.
Finalment, Seeger va venir a Catalunya. El 7 de febrer de 1971 va actuar en un poliesportiu de Terrassa. El concert programat per a la setmana següent, el 14 de febrer, a l'Escola d'Enginyers de Barcelona, va despertar una expectació enorme, però es va suspendre a l'últim moment. A la Diagonal, plena de gent que havia arribat per veure el concert, hi va haver aldarulls importants, la policia va fer càrregues muntada a cavall i excepcionalment van sortir al carrer camions amb canons d'aigua amb tinta vermella. L'esperat concert no es va fer, però sí que es va celebrar una actuació en petit comitè al bar Llopart de Sants l'endemà 15 de febrer, tal com va relatar Joaquim Vilarnau a la revista Folc núm. 29. La gira va seguir després amb dos concerts a Sant Sebastià i Sevilla.
La relació amb Raimon va tenir un altre episodi destacat el 1993, a la celebració dels trenta anys de la publicació de la cançó "Al vent", al Palau Sant Jordi. Entre molts altres convidats, Pete Seeger, acompanyat del seu nét Tao Rodríguez Seeger, va pujar a l'escenari per cantar la dolcíssima "Where Have All the Flowers Gone?" i la brigadista "Viva la Quinze Brigada". Raimon ha declarat repetidament que la seva admiració per Seeger no és tant musical (els seus estils no tenen gaire a veure) com ètica, ja que el considera un model de músic honest i compromès. Al llibre de Lluís M. Panyella i Maria-Josep Hernández Xesco Boix. Història de la nostra història (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009), Raimon comenta: "Xesco va portar Pete Seeger a través de les seves cançons i jo el vaig portar físicament. Primer ell no volia venir a cantar aquí perquè, com qualsevol revolucionari d'arreu del món, tenia la guerra civil clavada i pensava que venir aquí era fer el joc a Franco". Precisament un dels fets que feia tan estimat Pete Seeger entre músics i lluitadors antifranquistes és que va enregistrar diverses antologies de referència amb les cançons de les Brigades Internacionals.

Desencant a Andorra
El 1970, un any abans de l'accidentat pas per Barcelona, Seeger havia visitat Andorra, territori al qual ja havia dedicat una cançó pacifista conjuntament amb Malvina Reynolds: "Andorra", també coneguda com "Vull anar a Andorra!". Sembla que la visita andorrana li va provocar un cert desencant. En una carta a l'advocat andorrà Antoni Morell, Seeger explica: "Quan vaig visitar Andorra, vaig aprendre quelcom d'inesperat i en certa manera xocant. Vaig comprovar que la pau i la prosperitat estaven destruint l'antiga cultura andorrana (...). Seria una pena si la gent jove d'Andorra oblidés les velles bones maneres dels seus avis i besavis. Els seus avis poden haver tingut unes vides molt dures, però tenien música bella, balls bonics i històries boniques per explicar...".
Un altre músic català que ha treballat força amb l'obra de Seeger és Toni Giménez, que li ha dedicat discos monogràfics, l'ha adaptat al català i també ha destacat en la interpretació del seu repertori amb el banjo. Precisament la popularització d'aquest instrument –Seeger en tocava un de cinc cordes amb el lema 'Aquesta màquina doblega l'odi i el força a rendir-se'– és una altra de les nombroses aportacions que cal agrair a aquest músic irrepetible.
Pete Seeger no va cantar en català, tot i que durant un temps va interpretar una adaptació d'"El noi de la mare" pensant-se que era una peça mexicana. També va cantar durant un temps la cançó pacifista "Andorra", escrita per Malvina Reynolds, però la va retirar del repertori en visitar el país pirinenc i comprovar que no era precisament un paradís de la justícia i la igualtat.
La influència de Seeger i en general el folk nord-americà als Països Catalans ha estat decisiva i ha generat infinitat d'anècdotes. Durant la primera actuació de Joan Baez a Barcelona, l'any 1977 al Palau d'Esports, la cantautora es disposava a cantar "We Shall Not Be Moved" en una adaptació al castellà. Va ser Joan Manuel Serrat qui li va dir que existia una adaptació al català especialment arrelada. I Baez la va cantar amb la seva veu única i la traducció apuntada en un trosset de paper: