L’intrèpid músic vallesà Mau Boada publica aquest mes el seu tercer disc amb el projecte Esperit!, 'La lluminosa' (BankRobber, 2013), i a #EDR8 n'estrenem dues cançons en exclusiva, "Veig la fosca" i "Aahh". L'home orquestra empeltat de les valls del Montseny s'inspira en el llegat deutor del rock i la psicodèlia de l'ona laietana dels anys setanta (Om, Música Dispersa, Pau Riba...).

text: Roger Palà. Fotos: arxiu Bankrobber

Mau Boada es mou amb habilitat per l'escena musical des de fa una colla d'anys, ja sigui amb Les Aus, The Cheese, Zeidun, sol o acompanyant altres artistes en aventures de tota mena. Esperit! és el projecte amb el qual des de fa uns quants anys desenvolupa amb més llibertat les seves ànsies creatives, partint del rock i el folk de base instrumental i psicodèlica. La lluminosa n'és el tercer llarga durada, i arriba després d'una època de molta activitat.
Amb Esperit! ha fet més de cent concerts per presentar el seu anterior disc, Endavant continu (BankRobber, 2011), que ha portat a festivals com el Sónar i el Primavera Sound. Boada explica: “Moltes cançons d'aquest nou treball surten d’experiments en directe, són temes que ja he anat treballant als concerts". És el cas de la cançó que obre el disc, "Aahh", un tema clàssic de rock psicodèlic, o de la lisèrgica "Veig la fosca". 



El ventall estilístic d'Esperit! és inabastable. Com que Mau Boada és un tastaolletes, cada disc –i cada cançó– és un món en si mateix: rock, blues, folk, pop, dub, psicodèlia... Alguns temes, com "O A", beuen directament de les fonts de la música experimental catalana dels anys setanta. "És difícil determinar-ne les influències. Per a les idees deixo treballar el subsconscient, i moltes vegades els títols són imatges que m'apareixen i que tampoc tenen un sentit gaire clar." Tanmateix, les seves cançons no són exercicis d'estil: totes porten impregnada la marca del seu autor, que ens transporta a paisatges familiars. 
La lluminosa, on han col·laborat Refree i Joan Colomo –amic des dels temps en què compartien formació a Zeidun–, és la primera part d’un binomi discogràfic que es completarà amb un altre treball encara sense data de sortida: Hom. "Encara no tinc clar quan es publicarà, de moment és només un desig."