15 anys de la mort de Fabrizio De André

Aquest gener fa 15 anys de la mort de Fabrizio De André. L’artista genovès, conegut popularment com a 'Faber', ha estat un dels cantautors italians més importants i influents. La seva obra està impregnada d’idees llibertàries i pacifistes, i a banda de l’italià també va cantar en altres llengües transalpines, sobretot en lígur. La seva feina al costat de Mauro Pagani, simbolitzada amb la cançó “Crêuza de mä”, ha influenciat decisivament l’obra de cantautors com Lluís Llach, Joan Isaac o Roger Mas.

Tot i que fa va debutar discogràficament el 1958, les cançons de Fabrizio De André no van arribar al gran públic fins a la dècada dels seixanta, primer en la veu de Mina –que cantava “La canzone di Marinella”– i posteriorment ja en la veu del mateix compositor. A banda dels temes propis, va adaptar a l’italià peces de Georges Brassens, Bob Dylan i Leonard Cohen. El 1973, encara influenciat pels fets del Maig del 68 francès i les revoltes estudiantils, va publicar Storia di un impiegato (PA). D’aquest disc se'n recorden sobretot uns versos adreçats al poder que diuen: 'Per quanto voi vi credete assolti, siete per sempre coinvolti' ('encara que us cregueu absolts, esteu per sempre involucrats').
 

El 1979 Faber va estar quatre mesos segrestat, i no va ser alliberat fins al pagament de 550 milions de lires (uns 284.000 euros). El 1984 va treballar amb Mauro Pagani –provinent del grup Premiata Foneria Marconi– i va presentar Crêuza de mä (Ricordi), un àlbum cantat íntegrament en lígur on s’endinsava en la música d’arrel mediterrània.
 

El 1998 li van diagnosticar un càncer de pulmó i va haver d’interrompre la gira. Va morir pocs mesos després, l'11 de gener de 1999 als 58 anys. Una mostra dels directes la trobem al DVD L’último concerto (Mondadori, 2006). El 12 de març del 2000 una gran quantitat dels artistes italians més rellevants (d’Adriano Celentano a Jovanotti, de Franco Battiato a Zucchero) van cantar les seves cançons en un concert anomenat Faber, amico fragile..., que es va publicar en un doble CD (BMG, 2003).
 

Les influències explícites de Fabrizio De André sobre els músics catalans comencen sobretot a partir de la publicació de Crêuza de mä, un disc referencial per a molts autors, entre els quals Lluís Llach, que un any més tard ja ho explicitava públicament a Maremar (Ariola, 1985). Escolteu el començament de la cançó “Crêuza de mä” i el d'“A l’estació”. La relació va més enllà de l’anècdota, perquè la influència sobre Llach s’estén també en el plantejament de treballs posteriors com Un pont de mar blava (Picap, 1993).

 

Un altre artista que ha reivindicat la seva figura és Joan Isaac. El cantant és un bon coneixedor de la cançó italiana, i va retre un homenatge explícit al genovès a “Cala la nit a Sanremo”, al disc De profundis (DiscMedi, 2006): 'Darrere un teló sons de festa,/ canten i ballen els Déus,/ màgics perfums de Riviera,/ vola en silenci De André'. El barceloní també interpreta aquesta cançó al disc Duets (DiscMedi, 2007) amb Lluís Llach. Posteriorment l’ha tornada a enregistrar a Piano, piano... (DiscMedi, 2012) i Le cose di Amilcare (Tenco, 2013). A més, al disc Duets Isaac versiona en italià i català “Crêuza de mä”, en un enregistrament en directe al Club Tenco el 2005, on l’acompanyen Mauro Pagani, Badara Seck i Massimo Ranieri. Pagani, Seck i Joan Isaac van repertir l'experiència el passat 11 d’abril al Teatre Joventut de l’Hospitalet, aquesta vegada amb l’afegitó de Maria del Mar Bonet, Marina Rossell i Roger Mas.
 

Precisament Roger Mas és un altre dels cantautors que s’han declarat més influenciats per la cançó italiana. Al disc Roger Mas i la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona (Satélite K, 2012) el solsoní interpreta en italià una de les cançons de Fabrizio De André: “Amore che vieni, amore che vai”.

Però la relació entre De André i Barcelona, ciutat on no va actuar mai, no s'acaba aquí. Des de fa uns anys la llibreria italiana de la ciutat porta el nom d’un dels darrers discos de Faber: Le Nuvole.