>
<

discos

1 - La belle Arsene - Acte I - Sinfonía
2 - La belle Arsene - Acte I - Allegretto-Adagio
3 - La belle Arsene - Acte II - Maestoso
4 - La belle Arsene - Acte II - Adagio
5 - La belle Arsene - Acte II - Andante Amoroso-Allegretto
6 - La belle Arsene - Acte II - Andante Sostenuto
7 - La belle Arsene - Acte II - Gavotte
8 - La belle Arsene - Acte III - Allegretto
9 - La belle Arsene - Acte III - Andante Sostenuto
10 - La belle Arsene - Acte IV - Andante Maestoso
11 - La belle Arsene - Acte IV - Largo-Allegretto-Largo
12 - La belle Arsene - Acte IV - Allegro
13 - La belle Arsene - Acte V - Largo-Allegretto
14 - La belle Arsene - Acte V - Andante Finale
15 - Ratti Saibini - Suite I - Sinfonia
16 - Ratti Saibini - Suite I - Larghetto
17 - Ratti Saibini - Suite I - Allegro
18 - Ratti Saibini - Suite I - Gavotte
19 - Ratti Saibini - Suite I - Allegro
20 - Ratti Saibini - Suite I - Maestosso
21 - Ratti Saibini - Suite I - Allegro
22 - Ratti Saibini - Suite II - Maestosso
23 - Ratti Saibini - Suite II - Gavotte
24 - Ratti Saibini - Suite II - Military-Airoso
25 - Ratti Saibini - Suite II - Gavotte
26 - Ratti Saibini - Suite II - Largo
27 - Ratti Saibini - Suite II - Allegro
Joan Enric Lluna, Moonwinds
Vicente Martín y Soler: Un viaje a Nápoles
CD (Aria Classics, 2023)
Clàssica
26/12/2023
  
  


Moonwinds Simfònic va ser creat en plena pandèmia a Godella, i ara presenta el seu primer àlbum. És tota una declaració d’intencions, perquè presenta música inèdita del gran compositor valencià Vicent Martín i Soler (1754-1806), amb la interpretació de dues suites dels ballets La belle Arsène (1781) i Il ratto delle sabine (1781-1782?) escrites pel compositor a la Cort de Nàpols abans de traslladar-se a Viena; dues importants recuperacions que han arribat a bon port de la mà d’un equip en què hi ha els musicòlegs Nieves Pascual i Robin Sanse però també el mateix Joan Enric Lluna, que signa com a director d’orquestra versions acurades, transparents i plenes de la ‘gràcia’ que requereixen aquests pentagrames. Amb una orquestra moderna reduïda, de tan sols trenta membres, Lluna demostra com es poden tocar amb interès i intenció estilística les músiques d’un compositor del qual sabem poc. Tal com ha mostrat l’especialista Leonardo J. Waisman, Martín i Soler era el compositor preferit a la Viena de 1790 quan també eren en aquesta capital Haydn, Mozart i Beethoven. Aquest reconeixement no s’ha traslladat però al present, i és per això que treballs d’exhumació com aquest són d’allò més necessaris. I si a més són tan ben interpretats, el treball depassa la curiositat i ens trasllada a l’excel·lència. 
Oriol Pérez Treviño