
Biografia:
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries és el grup que ha vehiculat la revifalla de la jota tortosina i l'ha donat a conèixer arreu dels Països Catalans, alhora que ha esdevingut portaveu de les reivindicacions territorials de les Terres de l’Ebre. La seva característica combinació d’humor teatral, localisme accentuat i denúncia social l’ha convertit en un dels grups més carismàtics i populars del folk català. La seva força escènica rau en la parella formada pels personatges de Quico el Célio (Arturo Gaya) i el Noi (inicialment Xavi Borràs, després Quique Pedret). Entre el 2001 i el 2004, les seves actuacions coronen les principals manifestacions contra el Pla Hidrològic del govern espanyol. Els Quicos, com se’ls coneix popularment, actuen al Palau de la Música de Barcelona i presenten diversos espectacles monogràfics, des dels Romanços de Nadal, amb què comença la seva trajectòria el 1992, fins a La Taverna d'Enrico, el muntatge d’època que representen per la Festa del Renaixement de Tortosa. El 1993 creen el festival L’Hort de la Música - Tradicionàrius de Roquetes, que se celebra cada final d’agost en aquesta localitat del Baix Ebre. Des del 1994, a més, són una de les presències constants en el festival Tradicionàrius de Barcelona, dins la Nit de les Terres de l'Ebre. Fins al 2016 han realitzat més de 1.700 concerts i han publicat dotze discos, els últims dels quals són La Barraca (DiscMedi, 2011), enregistrat amb el valencià Pep Gimeno Botifarra, i 20 anys (DiscMedi, 2013). També han publicat quatre llibres, entre ells Lo llibre de música (Cossetània, 2006), on repassen la història del grup, el seu repertori i la història de la jota ebrenca. El 2015 van rebre el Premi Nacional de Cultura.