EDR: Un any després de la dissolució de Rapsodes, dos dels seus membres ja heu tornat a la càrrega amb un nou projecte de rap. Sou uns culs inquiets?
Ivan Almero 'Kpoll': Potser sí, però la veritat és que vam estar un any parats, almenys jo vaig passar una mala temporada. La fi de Rapsodes em va afectar més del que em pensava. A més, un treball poc motivador m'estava cremant i, tot i escriure algunes coses, no em sentia ni amb ganes ni forces per ortar un projecte com este endavant. Però els culs inquiets no poden parar mai quiets, i un cop em vaig desvincular d'aquella feina "matapersones" i vaig haver resolt alguns problemes personals, vaig trucar a David de Matías Cid 'DJ Nitrofoska' i li vaig dir "Ara ja, és el moment".
EDR: Com us heu trobat els quatre membres de la banda?
I.A: La veritat és que ja som família. Moltes hores junts de treball fan que arribes a eixe punt de complicitat i confiança que qualsevol voldria en un projecte d'aquest caire. Ja ens coneixíem abans de formar la banda. Sandra Aragó és del mateix poble que jo i anava al col·legi amb Dema (David de Matías). A Berta Íñiguez la coneixem gràcies a la seua carrera al costat d'Andreu Valor, i va ser durant un dels seus concerts quan em vaig adonar que era la persona perfecta per formar part d'Herba Negra. Amb una personalitat molt oberta i alegre, la jove de Cocentaina quadrava a la perfecció amb el que tenia en ment per al projecte.
EDR: La música negra és una clara influència del grup. Quins referents teniu en aquest gènere?
I.A: És clar que el rap és el gènere amb més pes dins la formació, però no deixarem de costat artistes d'altres estils, des d'Aretha Franklin, Ella Fitzgerald o Lauryn Hill fins a gent del reggae com Alborosie o Damian Marley, el soul del sud dels Estats Units... Personalment també m'agrada escoltar de tant en tant formacions més jazzístiques, com ara Digable Planets i similars.
EDR: Per què heu triat "És molt fort" per presentar el projecte?
I.A: És una cançó d'amor cap a la nostra terra. Hi fem una recopilació de moltes situacions i fets que quan els veus o els vius en persona no pots evitar deixar anar un 'és molt fort'. Hem intentat que la cançó no sigui pessimista acompanyant-la d'una actitud alegre i fresca, perquè, malgrat tot, estimem la nostra terra.
I.A: La veritat és que ja som família. Moltes hores junts de treball fan que arribes a eixe punt de complicitat i confiança que qualsevol voldria en un projecte d'aquest caire. Ja ens coneixíem abans de formar la banda. Sandra Aragó és del mateix poble que jo i anava al col·legi amb Dema (David de Matías). A Berta Íñiguez la coneixem gràcies a la seua carrera al costat d'Andreu Valor, i va ser durant un dels seus concerts quan em vaig adonar que era la persona perfecta per formar part d'Herba Negra. Amb una personalitat molt oberta i alegre, la jove de Cocentaina quadrava a la perfecció amb el que tenia en ment per al projecte.
EDR: La música negra és una clara influència del grup. Quins referents teniu en aquest gènere?
I.A: És clar que el rap és el gènere amb més pes dins la formació, però no deixarem de costat artistes d'altres estils, des d'Aretha Franklin, Ella Fitzgerald o Lauryn Hill fins a gent del reggae com Alborosie o Damian Marley, el soul del sud dels Estats Units... Personalment també m'agrada escoltar de tant en tant formacions més jazzístiques, com ara Digable Planets i similars.
EDR: Per què heu triat "És molt fort" per presentar el projecte?
I.A: És una cançó d'amor cap a la nostra terra. Hi fem una recopilació de moltes situacions i fets que quan els veus o els vius en persona no pots evitar deixar anar un 'és molt fort'. Hem intentat que la cançó no sigui pessimista acompanyant-la d'una actitud alegre i fresca, perquè, malgrat tot, estimem la nostra terra.
.gif)
.gif)
