Els Folls. Foto: Joana Biarnés
L'any 1965 va néixer a Terrassa un quintet de pop que cinquanta anys després encara segueix en actiu. El 1971 es va desfer, però a meitat dels vuitanta es van tornar a reunir per publicar el seu primer disc uns anys més tard: Aleshores... (Tram, 1996). Sense presses ni pressions, van tornar i van publicar el segon àlbum, Carretera i manta (L'Indi, 2009), i si algú es pensava que se'ls havia acabat la corda està ben equivocat. Aquest 2015 celebren 50 anys de trajectòria, i després d'un concert emotiu al Reina Victòria de Terrassa el passat 11 d'abril, Els Folls preparen nou disc.
No hi ha gaires bandes catalanes tan longeves com Els Folls. De fet, pocs poden celebrar les noces d'or, musicalment parlant, i els egarencs han decidit tancar-se a l'estudi per tercera vegada. Segons el guitarrista Josep Maria Francino ho van decidir fa un parell d'anys: "Vam acordar que quan féssim cinquanta anys faríem un tercer disc que ja seria pràcticament l'últim, així com un àlbum commemoratiu".
De moment estan acotant les cançons i s'han posat de marge publicar-lo en l'any de la celebració, és a dir, entre l'11 d'abril del 2015 i l'11 d'abril del 2016. "Ara ja ens hi hem posat més seriosament. Els Folls som una mica romagueres, com que ningú ens pressiona, anem fent", explica el guitarrista. Però com si fos un ritual, cada setmana assagen i preparen les noves cançons.
En aquest futur tercer disc tots els membres hi deixaran empremta compositiva, i és que cadascun ha escrit alguna de les cançons, així que el disc tindrà so i personalitat de banda: "Sobretot les lletres són més diferents que abans. Sempre cantem coses quotidianes, però si escoltes les lletres dels anys seixanta són més poperes i adolescents. Ara n'hi ha unes de més romàntiques, altres de compromeses... Defineix bastant la personalitat dels cinc membres". Actualment el grup està format per Josep Casas (baix), Toni Piqué (guitarra), Joan Enric Padró (bateria), Joan Calvet (veu) i Josep Maria Francino (guitarra).
Encara és d'hora per saber quina serà la base d'operacions del nou treball, però Francino apunta que possiblement serà l'estudi de Pep Sala, on van gravar l'anterior, del qual van quedar molt satisfets. Després de cinquanta anys, el so Folls segueix l'aire pop sixtie, només que gràcies als avenços tecnològics "en el tercer hi entrarà més informàtica com a tècnica d'enregistrament". Perquè una cosa és clara: "Al final, si tu fas un disc i les cançons no valen res, no crec que la tecnologia faci la bona música; això sí, és un bon vehicle".
Aniversari 'beat'
Als seixanta Els Folls es van emmirallar en els Beatles, i precisament el passat 3 de juliol es van commemorar 50 anys de la visita del quartet de Liverpool a Barcelona. Josep Maria Francino va assistir al concert, amb només 17 anys; tot un periple de Terrassa a la capital que explica a Beatlemania. Una crònica personal (Ed. Calígraf): "Va ser brutal, una passada! Lògicament per a un beatlemaníac com jo, recordo molt bé aquell dia, el temps que feia, calorós... Va estar molt bé, no vegis tu l'enveja que tenien els del grup! Els Folls ja vam néixer pels Beatles, quan vam sentir l'any 1963 "Twist and Shout" i vam debutar un parell o tres de mesos abans del seu concert a la Monumental".
.gif)
.gif)
