Roigé. Foto: Arxiu de l'artista
El músic Roger Canals s'amaga rere Roigé, un projecte personal de músiques del món que defensa jazz, folk i bossa nova al debut Paracaigudes (RHRN, 2016). A Enderrock.cat avancem tres salts visuals, i el mateix artista n'explica els detalls.
"Mans" (amb Joan Dausà): "És una oda a la paternitat vista com un fill que ja és pare i centrada en la poètica de les mans. Recordo les mans del meu pare que semblaven de gegant, camps infinits on perdia les meves a dins. El meu pare era camioner, i és per això que el lyric vídeo és un detall d'unes mans conduint on a sobre hi juguen unes mans de nen. De fet, són les meves i les del meu fill, i així, per mi, simbòlicament, tancava el cercle".
"Los Nadies": "És un contundent poema sobre l'exclusió social i l'oblit. Va ser publicat el 1989 a Libro de los abrazos i suposadament Eduardo Galeano hi reflectia tot el pensament crític sobre l'opressió del sistema capitalista i del saqueig de l'Amèrica del Nord a tota l'Amèrica Llatina. Tot i que aquest text es circumscrivia a la dècada dels noranta, té una rigorosa actualitat, sobretot després de conèixer les noves taxes de riquesa i desigualtat actuals que es van publicar la setmana passada, on es perpetua aquest ordre mundial, i que es concentra en totes les crisis de la immigració que veiem als mitjans".
"A curta distància": "És una controvèrsia musical sobre el món tecnificat i absorbit per la vida cibernètica, en contraposició a la connexió més profunda, fecunda i essencial, el tacte i la curta distància".
.gif)
.gif)
