Després d'un senzill i un EP, ara arriba el vostre primer llarga durada. Que es trobarà la gent a Right On Time?
Una taula parada 'just a temps' per fer un tast del que ha estat la nostra arribada des del primer single, i de la proposta per a un segon disc, que triarà sobre aquest tast. Vull dir que els camins s’han obert i a partir d’ara anirem descobrint-los i gaudint d’un so que estem entestats a fer.
Quan un escolta el disc, fa l’efecte que l’heu gravat tocant tots en directe.
És així en un 90%; l’altre 10% és producció amorosa, per donar-li els colors que li faltaven per la víscera del directe. Però sí que és cert que ja som una mica antics (riu).
Has coproduït el disc juntament amb Ander Agudo, estàs contenta del resultat final? És un disc fet a la teva mida?
Molt. Vaig descobrir l’Ander ja amb el primer single. Havia produït altres discos d’artistes d’altres estils, i m’agradava molt poder comptar amb la seva perspectiva. Hi ha un maridatge molt bo amb l’Ander, amb qui la producció del disc es torna un espai de joc… Té molt de talent i et posa en un lloc diferent de l’escenari; al local, o a l’estudi, gravant o component, l'ofici és un altre, és un altre procés. Això em passa amb les imatges de Flamingo, que són fruit de la trobada amb la Noemí Elias, amb les portades i els gràfics del Nacho Font... Són espais que vas obrint i creativament són uns altres, com la mateixa música, però junts fan això que tenim aquí.
A Right on time, combineu temes propis i alguna versió, que amb el teu magnetisme i força transformes totalment. Quin és el secret de Flamingo Tours?
Gràcies! Si n’hi ha algun, de secret, ha de ser la combinació de la gent que hi ha a Flamingo, que batega amb l’ofici. Llarga trajectòria selvàtica i felicitat. Les versions, si no te les fas teves i si no les interpretes, no són versions, són covers, oi?
Has estat la veu de Mambo Jambo a les sessions de Taboo Burlesque Nights de la sala Apolo de Barcelona, també col·labores amb la Barcelona Big Blues Band i tens el teu projecte, Magnòlia. Myriam Swanson pot amb tot i més? Et costa dir que no a diferents propostes...
Dijous 17 de març presentareu el disc a l'Apolo. Quines són les coordenades del concert?
Rhythm’n’blues, soul, surf, rockabilly… Cuideu molt aquests estils, però n'hi ha cap en què et sentis més bé, a l’hora d’interpretar?
Flamingo Tours és una banda de rock-and-roll de tota la vida, amb molts gustos naturals propis d’una època explosiva de la tradició: el blues és un gènere primari, del qual flueix tot el que sé cantar... Quan el baix eslapa o el piano repica sona més rockabilly. Quan el hammond crida pot ser més rhythm'n'blues; més New Orleans quan la reverb de la guitarra esbotza la telecaster del Jordi. La cosa surfeja quan entren les veus al disc, més soul; quan el Salva fot canya a la caixa la cosa rockeja... I així després no hi ha déu que en digui l’estil, no m’estranya. Jo crec que rhythm'n'blues és el meu pijama preferit.
Amb quins grups o solistes sintonitzes més actualment?
Parlant de Flamingo... James Hunter! Southern Culture On The Skids, JD McPherson, Black Keys, Mike Barbwire, Barrence Whitfield, Daddy Long Legs, Untamed Youth, Bloodshot Bill, Kaiser George, Big Sandy, Nick Waterhouse, The Hives o Detroit Cobras, més garatge, i tant més... La música és infinita.
Has estat la veu de Mambo Jambo a les sessions de Taboo Burlesque Nights de la sala Apolo de Barcelona, també col·labores amb la Barcelona Big Blues Band i tens el teu projecte, Magnòlia. Myriam Swanson pot amb tot i més? Et costa dir que no a diferents propostes...
Tinc un duo amb l’Amadeu Casas amb un disc, enguany; un quintet de rhythm n’blues amb saxo, The Rhythm Treasures; Magnòlia, també amb disc, i Flamingo. No em costa dir que no perquè tot el que hem dit m’és molt propi. L’esforç més gran de composició i narratiu és a Flamingo i per això és amb qui toca volar més ràpid del niu, però hi ha moltes idees per fer amb tots els projectes. Sí, puc amb tot perquè estic tan agraïda de fer tot això que tot té certa urgència, en un sentit feliç. És un moment creativament molt dolç.
Dijous 17 de març presentareu el disc a l'Apolo. Quines són les coordenades del concert?
Serà una celebració de la banda, per fi tenim el primer disc, després d'haver treballat moltíssim. El primer disc, el primer LP, després de molta vida de tots ja també un bebè tardà (riu), que és molt 'estimaaat' molt 'esperaaat'. La sorpresa, si te la dic, cagada total. Hi haurà uns quants artistes convidats, tots molt jefes, que han participat al disc. Hi haurà cocktail Flamingo, targetes d’embarcament, rock-and-roll a queixalades i molta il·lusió. L’Apolo és tornar a casa. Potser algú molt crack hi posa música... Potser apareix alguna boja per la platea...
.gif)
.gif)
