Actuació de Namina a l'Heliogàbal
La gerent de l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC), Carme Zapata, s'alegra molt de les notícies que s'han anunciat arreu arran de les mesures que es van presentar en la roda de premsa de dilluns a l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), encapçalada pel Tinent d'Alcalde de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens. Són les primeres mesures que es volen anar establint per donar resposta a diverses demandes de fa anys del sector de la música en viu: "El que és cert és que les mesures simplifiquen la feina a molts locals a l'hora de decidir-se a fer música o mantenir l'activitat", comenta la gerent d'ASACC.
Fins ara, els espais només podien fer concerts en acústic, i ara s'amplia el camp de protecció, sempre que s'acompleixin també les normatives de seguretat i aïllament acústic. Però Zapata diu que les sales seran "prudents" fins que puguin el redactat de la normativa i la manera com es posa en marxa.
Els locals de música en viu es queixaven sovint de les restriccions i les multes que se'ls imposaven i que dificultaven mantenir amb vida l'ecosistema musical de Barcelona. Afavorir-ne el reconeixement legal implica afavorir les activitats musicals en espais de petit i mitjà format i ampliar-ne el camp de protecció. "Aquesta nova situació hauria d'ajudar, primer de tot, a sales de programació estable, com l'Heliogàbal, l'antiga Monasterio o el Rocksound, que van haver d'aturar l'activitat. També hauria d'ajudar a la descoberta de nous talents, és el cas d'aquelles associacions amb llicència de bar que treballen amb talent molt emergent i fins i tot amb taquilla inversa, però que ja no hauran de ser tan discrets amb la promoció perquè no els vingui una patrulla de la guàrdia urbana. Descobrirem molt de talent desconegut", rebla Zapata.
"Cal consolidar Barcelona com a ciutat acollidora de música en viu, com ho fa Londres, Amsterdam o París", va assegurar dilluns Jaume Asens. Les mesures plantejades volen "treure de la clandestinitat i normalitzar l'activitat musical" de locals com l'Heliogàbal de Gràcia i el Robadors 23 de Ciutat Vella.
És la resposta de l'Ajuntament a "una llarga reivindicació del sector, davant una norma marc que s'interpretava de manera excessivament rígida i restrictiva. Es vol donar un nou rumb a l'hora de tractar la música en viu, es vol que surti de l'àmbit policial i que deixi d'interpretar-se com un problema d'ordre públic; cal reconèixer que certs locals donen suport a la cultura de base i són un pulmó cultural de la ciutat".
Pla de foment de la música en viu en marxa
Hi ha en marxa tot un pla de foment de la música en viu, com van comentar un dels responsables, Dani Granados, i la comissionada de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Berta Sureda, que va valorar la feina transversal que s'està fent en aquest treball (entre "urbanisme, medi ambient, districtes, cultura i associacions veïnals").
En aquest sentit, s'estan delimitant zones saturades d'activitat, com l'entorn de la Plaça Reial; s'exigirà un "informe d'impacte previ" a l'hora de facilitar llicències (30 db al dormitori adjacent al local de les 7h a les 23h, i 25db de les 23h a les 7h; si no hi ha habitatge adjacent al local, 45 i 40 db) i caldrà "adaptar els locals per minimitzar l'impacte acústic". Per tal que els locals s'adeqüin a aquestes mesures si volen fer música de manera estable, la línia de subvenció per condicionar els espais d'acord a les normatives s'ampliarà a 400.000 euros, tot i que en cap cas l'ajut serà superior al 50% del cost de les intervencions.
Berta Sureda va explicar que abans de l'estiu es comunicaran noves mesures per revifar el teixit musical de la ciutat, com la creació de la categoria d'"Espai de música viva" i la inclusió de més artistes locals en les programacions del GREC (enguany no es notarà tant perquè la feina ja estava avançada, el canvi es percebrà a partir del 2017) i, sobretot, de la La Mercè 2016, en què sí que s'espera poder afavorir el talent local i els ciutadans com a "subjectes actius, emissors de cultura".
.gif)
.gif)
