Imatge del primer directe del grup. Foto: Arxiu de Lax'n'Busto
Aquest dimarts 30 d'agost es compleixen 30 anys del primer concert de Lax’n’Busto, que va tenir com a escenari al Camp de tir d'Albinyana. Des d'aleshores, i fins al concert que el grup ha ofert aquesta matinada a la Seu d'Urgell, el grup no ha parat ni un sol any de pujar als escenaris. És, sens dubte, el grup de pop-rock en català amb més concerts a l'esquena, per pràcticament tots els espais de concerts, festes populars i festivals dels Països Catalans. Al llarg dels anys els hem pogut veure en tots els vessants: des de la seva versió més rockera i contundent fins a formats acústics i propers, passant per l’orquestra clàssica.
Sincers i comunicatius, les seves cançons han esdevinguts himnes. Qui no s'ha emocionat escoltant, i també cantant, grans temes com "Miami Beach", "Llença't", "Més que la meva sang", "La meva terra és el mar", "Que boig el món"... i així podríem seguir amb un llarg etcètera. Lax'n'Busto són autors de cançons referencials del 'rock català' que han format part de la banda sonora de diverses generacions.
Aquest any, amb la gira #Lax30, el grup ha volgut celebrar aquesta fita. Els vendrellencs han avisat amb temps, perquè a ningú l'agafi desprevingut: acabaran a la sala Razzmatazz de Barcelona el proper 4 de novembre, per fer la primera aturada de la seva trajectòria. Indefinida perquè no s’ha concretat la tornada, però en cap cas definitiva. Es tracta d’un comiat amb un “fins aviat” que portarà noves cançons. Les entrades es poden comprar aquí.
A continuació podeu veure un recull d'imatges d'aquella nit:
Jesús Rovira al baix i Pemi Fortuny a la guitarra i veu
Pemi Rovirosa a la guitarra
Jimmy Piñol a la bateria
I també una imatge del grup al local d'assaig:
D'esquerra a dreta: Christian G. Montenegro, Jesús Rovira, Pemi Fortuny i Jimmy Piñol
.gif)
.gif)
