Els músics d'Alenky, reflectits en un mirall. Foto: Alba Sauleda "Tot això va venir d'una exposició que vaig veure a La Casa Encendida de Madrid sobre Jan Svankmajer, un cineasta txec, pioner per exemple de l'stop-motion, que em va deixar frapat", explica Marc Egea, que ja ha demostrat en diverses obres la seva estima per grans obres de la literatura universal. "Svankmajer va fer una pel·lícula que es deia Alenky (1988) i que estava inspirada en Alícia al País de les Meravelles, la primera novel·la de Lewis Carroll protagonitzada pel personatge d'Alícia. D'aquí ve el nom del grup i la idea d'aquest projecte, que es basa en Through the Looking-Glass, el segon llibre que l'escriptor anglès va publicar sobre les aventures d'Alícia, després de l'èxit del primer.
La nena ideada per Lewis Carroll esdevé símbol de la fantasia, i la imatge de travessar el mirall és des d'aleshores poderosa i estimulant, una invitació a caminar per indrets poc habituals. Més o menys, és el que fa el quartet en aquest disc. "Les músiques són bastant fidedignes al text del llibre", comenta el violista de roda, "es corresponen amb els diversos episodis. La imatge de travessar el mirall et pot fer pensar a sortir d'aquesta realitat que ens envolta i anar a una altra de diferent, deixant de banda l'experiència quotidiana per entrar en altres esferes del pensament. Hi ha moltes lectures possibles i moltes possibilitats a partir d'aquesta imatge. Podríem parlar fins i tot de física quàntica, perquè Lewis Carroll era matemàtic... mira, a l'Institut de Ciències Fotòniques de Barcelona van fer una conferència sobre Alícia", explica el músic, que recentment ha publicat al seu blog una sèrie de microrelats al voltant de la ciència. A les presentacions en directe acompanyarà els quatre músics d'Alenky l'actor Oriol Sauleda, que farà el paper de Lewis Carroll ajudant el públic a entrar en les músiques.
Lali Pantone ha fet una il·lustració per a cada peça del disc
Un punt d'interès central de l'àlbum és la formació del quartet, a partir de la qual Marc Egea va escriure totes les composicions. "Sempre m'ha agradat defensar els nostres instruments i treure'ls una mica del seu context. A Kaulakau ho vaig fer amb la tenora i ara ho fem amb la gralla d'en Manu, que incorpora també el clarinet baix i dóna molt de joc." La bateria d'Arnau Obiols, que també ha trencat motllos amb Libèrrim, i el violoncel de Pich, que ve del clàssic i alhora està molt introduït en el camp de la lliure improvisació, disparen les possibilitats expressives d'un repertori que arrenca amb una mena de suite-obertura on es van presentant progressivament els instruments. I a partir d'aquí, cada peça es correspon amb un capítol de la novel·la de Carroll. El grup va avançant, igual que Alícia, en un tauler d'escacs. Hi ha peces molt rítmiques i també una balada bellíssima, "The White Queen", que descriu l'aparició al llibre de la Reina Blanca. "És un personatge molt melancòlic, tot el contrari de la Reina Vermella, i la música havia d'anar per aquí." Al final del disc apareix la veu londinenca de Peter Skuce, antic soci de Marc Egea (havien fet plegats, per exemple, la sintonia del programa Rodasons). Skuce recita el poema "Who Is That Dreamed It All"; Alícia es desperta i amb ell l'oient, que acaba d'escoltar el disc. "Aquest despertar final, com el fet de travessar el mirall, també té moltes lectures", conclou Egea.
.gif)
.gif)
