El festival de les JERC ha arribat a la 22a edició a partir d'un eix vertebrador: la llibertat. Els joves d'esquerres han deixat clar el seu interès pel referèndum per la independència de Catalunya amb diverses xerrades i tallers que han acompanyat els tres dies de concerts.
Cesk Freixas
Membre de la CUP, el cantautor de Sant Pere de Riudebitlles va interpretar temes que formen part d’una llarga carrera que ja té sis treballs discogràfics. Cesk Freixas es continua fent gran a dalt de l’escenari aconseguint que els adolescents d'ahir i els d'avui cantin els seus temes amb una passió desenfrenada.
Brams
Els berguedans fa anys que tenen un lloc assegurat dins el cartell del festival. Enguany han trepitjat l’escenari amb el repertori del seu últim disc, Demà (Música Global, 2017), amb lletres a base de crítica social colpent acompanyades del seu rock habitual. Entre tonades de Patum, bengales i la ja inconfusible veu de Francesc Ribera ‘Titot’, Brams es posa la medalla com un dels grups més multigeneracionals de l’escena catalana actual.
Els Amics de les Arts
Amb el seu últim disc, Un extrany poder (Sony, 2017), se’ls presenta un any atrafegat. Una actuació potent on no van faltar els temes més sonats del grup i els cants d’un públic entregat és l’habitual en totes i cadascuna de les seves actuacions arreu del país. Sembla que el títol del seu últim treball els va com anell al dit.
Roba Estesa
L’Acampada Jove és l’escenari ideal per al grup femení en majúscules de l’escena catalana. Forjat a base de reivindicació, denúncia i apel·lació a la llibertat femenina, es va acompanyar d'una intèrpret de llengua de signes, amb un directe que frega la perfecció, amb la dosi perfecta d’energia i diàleg amb un públic totalment entregat a la causa.
El Diluvi
Arribats de la terra dels tarongers i l’orxata, El Diluvi comencen a guanyar seguidors entre el públic català. Tot i començar a tocar amb un nombre no gaire elevat de públic, el folk i el bon rotllo dels valencians va anar calant entre els assistents al festival.
Itaca Band
Les lletres del grup de Montcada i Reixac formen part del repertori après per molts joves del país. A l’escenari ho donen tot, ja sigui un concert petit o en un espai com la cita de Montblanc. El ritme frenètic de la trombonista del grup Maria Astallé i del trompetista Ulisses Cerdó són un dels punts forts de la formació, juntament amb la veu característica d'Albert Garcia, que va anar acompanyada tota la nit de les veus de milers de joves.
.gif)
.gif)
