Chocadelia internacional són set músics de Barcelona provinents de formacions com la
Fundación Tony Manero i
Discipulos de Otilia. Demà dijous 22 de febrer presenten a la sala Apolo 2 el disc
Anartismo & Chocadelia (Pléyades Mix/Mono, 2007) després d’un parèntesis de tres anys, i d’haver assumit, com ells mateixos diuen, "la no-repercussió que va tenir
Ranchory!!! (Pléyades Mix, 2004)". De manera provocativa han aprofundit en el seu discurs iconoclasta i d’agit-prop musical. Un grup de tendència “anarco-sexual que reivindica l’anartisme”. És una nova ideologia, de la qual es reivindiquen com a únics representants. Es basa en el poder de la imaginació “per a construir una cultura lliure, independent de les multinacionals i de les tendències idiotitzades del capitalisme”, expliquen.
Anartismo & Chocadelia es caracteritza per un sentit de l’humor corrosiu i cínic, que qüestiona els rols sexuals amb un dosi de política per provocar a l’oient, amb cançons com “Me enamoré de una nazi”. “Pégame” reflexiona sobre la necessitat biològica dels homes d’un clatellot per poder estimar les dones. També han dedicat una cançó a la doble moral de la que fan gala els governs quan parlen sobre drogues a “Opio para escorpio”. En definitiva, “samurais, nazis, psicodèlia i pallisses als complexes,
funcanrol i bogeria creativa”.
.gif)
.png)
