Aquest és el seu sisè àlbum, produït per Àngel Riba, fill de Pau Riba. Altres col·laboradors són Jero Castellà, que signa els arrenjaments; Xavier Riba, germà de Pau Riba, al violí; Manel Josep; un cor folk format per Jaume Arnella, Jordi Pujol i Montse Domènech; i tres actrius que formen el Cor Dancing (com el mateix Tramvia el defineix): Vicki Peña, Teresa Vallicrosa i Itziar Fenollar. “He actuat amb aquestes noies a l’obra Dancing que es feia al Teatre Condal de Barcelona. Ens ha permès viatjar molt i hem fet amistat”, explica l’Oriol Tramvia. I afegeix: “Després de l’obre sortíem a una discoteca bastant tronada que es diu Diamante, i hem titulat la cançó ‘Dancing Diamante’ en record a les nits felices que compartíem plegats”.
Un altre tema, “Diguem sí” és una resposta al mític tema “Diguem no” de Raimon. “Ja n’hi ha poru de dir que no”, exclama l’Oriol. “La Reina del Barri” és una tema que feia molt temps que el volia enregistrar.
El títol del disc, Camí dels degotalls, fa referència a la passejada que l’Oriol Tramvia fa cada dissabte amb els seus amics a Tiana després del Salve de les 12, i que acaba amb un dinar, “que és el que més m’agrada”, confessa el cantant. I afegeix: “No faig res d’especial, em llevo llegeixo el diari i sobrevisc amb quatre duros, però sóc molt més ric que d’altres –i sentencia- sóc feliç, i seguiré fent música i teatre ad libitum”.
.gif)
.png)
