Pau Vallvé està cansat de “la Barcelona super-fashion, on la moda, l'estètica i la imatge són tan importants, els lletgistes (aparentment) sortim portant la contrària i dient que el més underground, guai i elitista és ser lletgista”, explica Vallvé. I lletgista és un corrent inventat i autobatejat, definit com un “corrent filosòfic/estètic/artístic/humorístic basat en la ironia i en la crítica”, informa Vallvé. I afegeix: “És una espècie de passió per el que és lleig, ridícul o cutre, com a mitjà d’expressió”.
Un que de tan tonto és llest i un que de tan llest és tonto (Música Globa, 2006) és el títol de l’últim treball que explora el lletgisme, fent ironia de tot. Vallvé és un jove inquiet, autor de bandes sonores, entre les quals destaca la de Zulo i Esto no es un cuento, ha fet de productor musical de 1st Aid Kit, Insomni i Jordi Santanach Jazz Trio. Com a Pau Vallvé també ha editat el seu disc Postdiluvian (autoeditat, 2004), del qual ell és l’únic autor, i participant.
.gif)
.png)
