El 3 de març de 1976, a Vitòria, enmig d’una assemblea de treballadors, l’actuació policial va causar cinc morts i més de cent ferits de bala. Llach va presenciar els fets, i aquella mateixa nit, mogut per la ràbia, va composar “Campanades a morts”, que esdevindria una de les seves cançons més emblemàtiques. La pel·lícula, a més de ser la història d’una cançó i el retrat de Lluís Llach, és també documental, ja que explica la crònica dels fets que els van provocar. Els realitzadors l’han resumit com “un clam i una exigència de revolta permanent contra l’oblit.”
El silenci polític que es va crear al voltant dels fets, l’oblit de les vícitimes, és un dels aspectes que ha mogut el cantautor a explicar-ho en forma de pel·lícula. “La idea original era relatar un any en la vida de l'autor, però s’ha convertit en un viatge en el temps per rescatar de l’oblit uns fets i units per sempre a una cançó”, expliquen els guionistes, Lluís Arcarazo i Lila Pla.
El gironí Lluís Llach, un dels icones de la música d’autor en català, ha compost altres bandes sonores, com la de Salvador Puig Antich. Ara, a Llach, Revolta permanent, a més de ser el compositor, n’és un dels protagonistes. “Un viatge en l’espai i en el temps conduït per la música i les paraules del propi Llach”, afirmen els realitzadors.
.gif)
.png)
