Les cançons es basen en el concepte de l’exposició, i intenten transmetre la sensació de “memòria, pèrdua i sentiment d’estrangeria”, expliquen els organitzadors. I afegeixen: “El correu electrònic va ser el punt de partida del projecte”, per això es va posar una “e” al títol, que remet al món internauta i tecnològic. A més, exile en anglès vol dir exili.
“El repertori parteix de la poesia d’escriptors catalans i xilens exiliats”, afirmen els orgnitzadors. Així s’ha musicat a Joan Oliver (Pere Quart) que va exiliar-se a Xile i que a més, està inclòs en l’exposició. També als xilens Pablo Neruda i Jorge Montealegre. S’ha completat el repertori amb cançons que formen part de la memòria col·lectiva, “un dels eixos centrals de l’exposició”, comenten els mateixos organitzadors. Aquí s’ha triat Lluís Llach i Vícotr Jara.
Tot plegat passa pel filtre de dos joves músics, que en són els directors i creadors. Guillamino, o Pau Guillamet, destaca per la seva habilitat en mesclar sons electrònics. La seva discografia en solitari, composta per dos discos editats per BankRobber, 1 dia (2004) i Somnis de Llop (2005), és reconeguda també a nivell internacional.
El cantautor Manuel García ha liderat una de les bandes de rock sudamericà que s’ha cenvertit en referència per a molts joves, Mecánica Popular. En solitari ha creat Pánico (Alerce, 2005), un treball nominat al premi Altazor 2007, el guardó més important de les arts de Xile.
.gif)
.png)
