Cartes als 7 anys va començar a buscar en el camp de la música, així va ingressar al Conservatori de Barcelona. Ha estudiat bateria i teclats, i ha sigut autodiadcta en la guitarra i la veu. Ha passat per formacions molt variades com Chop Suey o la banda de Paul Fuster. És el bateria de Hysteriofunk, formació que s’ha pres un descans degut a la falta de temps. I és guitarrista de Marc Parrot, amb qui manté una gran amistat. De fet, Parrot s’ha encarregat de la producció. “Vaig triar els seus estudis per la tranquil·litat i el ritme de treball, i també per la confiança que li tinc. Sempre és bo que algú s’ho miri des d’una altra perspectiva, potser més comerical”, explica Cartes.
Al 2005 el músic polifacètic va guanyar el premi de Sona 9 en la categoria de cançó d’autor, cosa que el va impulsar a gravar el disc. També li va obrir les portes al concurs Carles Sabater, on finalment va guanyar el guardó en l’apartat de millor lletra de cançó inèdita en català, també al 2005, amb el tema que dóna nom al disc. En el treball hi han col·laborat posant-hi les veus els manresans Gossos, i el seu germà, l'actor Marc Cartes.
Com el nom del disc indica, Lluís Cartes s’ha despullat i s’ha mostrat tal i com és. Ha fet un disc sincer, on destaquen les lletres que s’acosten molt als poemes, i les referències constants a la natura. “ El fet de viure a Andorra m’influeix, perquè estic rodejat de muntanyes. Les coses naturals m’afecten molt, les contrasto amb les naturals”, aclareix el cantant.
.gif)
.png)
