“Les líriques de Sapo són totalment surrealistes, fins i tot, tenen un punt infantil o naïf –odes a Mazinger z o l’Abella Maya–. Ara hem fet unes cançons més adultes, amb ganes d’explicar coses més directes i serioses”, afirma el grup. En són un exemple “Estrella del pop” –una sàtira als productes musicals del tipus Operación Triumfo- o “Monstres” –un retrat despietat d’un especulador–.
“Reivindiquem la necessitat d’evolucionar com a persones, de no conformar-nos amb el que tenim. Tupolev vol fer pensar al personal. "Veiem el món molt accelerat i caminant cap a l’abisme”, observa la banda. Tot això explica que hagin escollit Tupolev com a nom del grup, ja que fa referència a un avió soviètic dissenyat per Andrei Tupolev que es va estavellar al cap de poc d’enlairar-se, degut a causes incertes. Sens dubte, és un nom arriscat.
A ritmes de rock fan una profunda crítica al sistema. “Les lletres tenen un punt pessimista, perquè no cantem a les belleses de la societat, sinó que denunciem les acres i els càncers del sistema”. Per fer-ho, han triat la via directe, gairebé impulsiva, tant en les lletres com en la manera de gravar el disc. “Teníem ganes de vomitar el que pensàvem. De fet, el disc està gravat en dues setmanes, i moltes cançons són la primera presa”, comenta la banda.







.gif)

.png)

