Cabo San Roque va fer el primer concert, i va fusionar la música amb una altra forma d’expressió actual, la moda i la roba, que no deixa de ser art. Aquest dissabte és el torn d’Estanislu Verdet, l’alter ego de Pau Vallvé, un jove inquiet de Barcelona que recentment ha presentat el primer disc d’estudi Un que de tan llest és tonto i un que de tan tonto és llest (Música Global, 2006). Es defineix com un contraesnobista i en un principi havia pensat “fusionar música amb pintura, però com que considero que és massa esnob, hem decidit portar cinc àvies a l’escenari que facin mitja”, afirma Pau Vallvé. És una proposta arriscada i trencadora, que encaixa en la filosofia lletgista d’Estanislau Verdet, però que per l’originalitat no deixa de ser postmoderna.
El ‘lletgisme’ és una filosofia que es defineix per l’apreciació d’allò ridícul o lleig. A través de la ironia fa una crítica dels valors de la societat, sota una mena d’amor-odi, ja que la crítica a la societat està condicionada pel fet de formar-hi part.
L’actuació serà avui a la nit, a les 9 en punt, i l’acompanyaran els Cantimplores Marramiau. “Durant el concert també projectarem videoclips i vídeoart. Per a això hem comptat amb la col·laboració d’Àlex Barrachina”, explica Vallvé. I afegeix: “Hem volgut donar-li la volta a tot plegat, i hem fet una metàfora entre tradició i modernitat. Les cinc àvies estaran a l’escenari fent puntes de coixí, nosaltres anirem entrant i sortint i farem rojeccions audiovisuals. Però no hi haurà interacció entre les dues parts. Per evitar l’esnobisme”, comenta Vallvé.
.gif)
.png)
