Papier mullat a la llum

El nou projecte de Yacine Belahcene, Papier mullat (Kasba Musics, 2007), ja és a la venda. Ara fa un any el barceloní d’origen argelià va posar punt i final a l’aventura musical Cheb Balowski, i va emprendre un nou projecte: Nour, que comença a domar els primers fruits. “Fer aquest disc m’ha costat molt, he anat cremant moltes etapes, he hagut de començar de zero vàries vegades. Com cremar paper mullat, una cosa aparentment impossible...”, explica el líder de Nour, Yacine. El grup, que va aparèixer al 2006, s’ha estabilitzat finalment amb músics com Pau Guillamet (Guillamino) o Rubio (Color Humano, 08001).
Nour va un pas més enllà, i acosta l’electrònica al mestissatge. “No tinc esperit predicador ni sóc un il·luminat, de fet no sóc gens místic. Però gràcies a aquest canví he conegut altres músics i altres formes de treballar. Ha sigut com una il·luminació no divina”, rebela Belahcene. Canta amb el mosaic lingüístic habitual de Balowski: àrab, català, francès i castellà.
Les lletres són reivindicatives, parlen de la Barcelona real, la que viuen ells mateixos com a éssers de carn i ossos. I la visió que en tenen és bastant allunyada de la que ven la propaganda oficial, que parlen de Barcelona com un espai obert i multicultural. “Volem desemmascarar les mentides que ens venen els polítics i els mitjans de comunicació: moltes paraules i tot paper mullat”, afirma el líder de Nour.
Els deu temes del disc fusionen talls de rock amb les sonoritats magrebines, drum’n’buss, house o hip-hop. I cançons com “Vida moderna” i “Saknin Fi Had el Medina” (Habitant d’aquesta ciutat) posen de relleu la seva visió.