Miquel Gil vola cap als eixos

Eixos (Temps Record, 2007) és el darrer àlbum de Miquel Gil. Segueix imparable en la seva tasca de buscar i trobar textures, maneres, colors i sabors nous per seguir cantant les lletres que escriuen joves poetes en llengua catalana. Orgànic (Sonifolk, 2001) era terra, Katà (Galileo, 2004) subsòl i ara, obra la finestra per deixar entrar aire i llum. “El pensament era sempre el mateix: obrir portes, obrir finestres. Que s’airege tot. No repetir fórmules, jugar amb nous recursos expressius”, subratlla Gil en una entrevista a la revista Folc d’aquest mes. I afegeix: “Hi ha, per exemple, condiments electrònics que no havia fet servir mai abans. Si fa un any m’hagueren preguntat per a què volia un teclat hauria dit per deixar-hi els gintònics! No havia cantat mai acompanyat d’un piano, ni d’una trompeta ni d’un xel·lo.”
La mà de Borja Penalba, guitarrista habitual de Feliu Ventura, ha estat decisiva en la producció del disc, masteritzat als estudis Abey Road de Londres. “Hem triat aquests estudis perquè Eduard Iniesta començà la festa. S’hi treballa molt bé i, al capdavall, tots tenim una miqueta de mitòmans”, confessa Gil. I continnua: “És la cirereta del pastís després de l’esforç de l’enregistrament”. Destaquen també les col·laboracions del pianista Manel Camp, la del guitarrista flamenc Raúl Rodríguez, amb qui ja haiva treballat a Katà. L’àlbum també compta amb la presència d’instruments de metall com la trompeta de David Pastor o la tuba del japonès Chiaki Mawatari. Joan Garriga, amb el seu acrodió, ha donat “un punt cubanesc a ‘De la China’, mig guajira i mig havanera”, explica Gil.
Tots els músics han treballat a partir dels textos d'Enric Casasses, Manel Castelló o Feliu Ventura. Miquel Gil Presentarà el disc en un concert a l’Auditori de Barcelona el proper 24 de maig.