Aquest treball conté onze temes, i hi preval l’esperit del blues i una producció impecable de Marc Parrot. La majoria són composicions originals, excepte alguna revisió, com “Igual que ahir” i alguna mirada nova, com la que fa a ”Perquè vull”, d’Ovidi Montllor. “Sona distret i molt bé. És un disc molt divers però per sobre de tot hi ha cohesió, perquè la base és el so del grup, que camina en una mateixa direcció”.
Pi de la Serra és un artista que porta quaranta-cinc anys actuant i composant, i encara és actualitat. “No sóc dels que voldrien morir dalt de l’escenari, però no veig un final a la meva feina. No crec que aquest ofici tingui cap més data de jubilació que la que un mateix li vulgui assignar”, reflexiona. La llarga carrera professional que arrossega ha forjat un artista sòlid i trencador, referent per a les joves generacions d’autors.
Recentment, ha rebut la medalla otorgada pel Parlament com a membre del Setze Jutges. “El meu agraïment al col·lectiu és absolut, perquè va ser una escola de vida i de música. A través de la cançó em va aprtar una consicència política que no tenia”, conclou Pi de la Serra.
.gif)
.png)
