Canta amb una veu trencada però comunicativa. Més d’una vegada ha afirmat sense pèls a la llengua que no canta ni toca bé. Però el virtuosisme no és l’única manera d’arribar a la gent, com ell mateix demostra. Per composar i escriure les lletres s’inspira en la gran escola del carrer, on ha passat la major part del temps. I és que va començar tocant com a músic de carrer passant el barret per París, Madrid, Barcelona i Mallorca. Ha treballat de carter, d’escombriaire, de cambrer, d’il·lustrador… i s’ha codejat amb molts músics, cosa que li ha permès veure una mica de cada estil i barrejar-los creant la seva marca personal, inconfusible i optimista en essència.
A Santa Coloma participava en jam sessions, i rep influències de Kiko Veneno, Jonathan Richman, Del Tonos o la Blues Brothers Band. A la seva música hi ha una mica de tot. Muchahito posa la veu i el bombo, i completen el grup: Tito Carlos (teclats), Josué "El Ciclón" (trompeta), Hector Bellino (bateria), El Lere (contrabaix), juntament a la "Gigoleto Brass": Martin "Lusurius" i David "El Niño" (saxos), Oscar Bass (trombó) i Alberto "El Jaguar Del Paralelo” (trompeta). Sense oblidar el músic dels pinzells, Santos De Veracruz.








.gif)

.png)

