La manca de temps és una de les temàtiques recurrents d’aquest segon disc de Sanjosex. Res estrany si tenim en compte que el seu autor compagina la faceta musical amb la seva feina d’arquitecte. “Deu ser l’edat –al llindar dels 30 anys–, però el temps és present en moltes cançons: 'Diumenge', 'Set dies', la mateixa 'Temps o rellotge'... Parlen de la divisió antinatural del temps que fem les persones. L’agenda i el rellotge són una autoimposició de la humanitat, que en algun moment poden ser molt útils, però també són una llosa”, reflexiona Sanjosé.
Davant de l’estrès, Sanjosex contraposa el seu entorn mitològic empordanès, present al primer disc en temes com “Les mitgeres al descobert”, i ara de nou en cançons com “Baix Ter Montgrí”. “És la meva mitologia particular i crec que ser místic és necessari per fer cançons. Els nord-americans també ho fan. El que passa és que parlen de Wisconsin i de Texas, i com que són una potència acollonant, ens fan creure que escriuen les cançons més universals. Però són els temes més locals del món.”
Si el primer disc de Sanjosex va ser enregistrat en deu dies, Temps i rellotge ha tingut una gestació més pausada, i ha estat enregistrat als estudis 44.1 i Sonats de Girona, amb la col·laboració de músics amics com Jaume Pla (Mazoni).







.gif)

.png)

