Sanjosex, entre el temps i el rellotge

| 23/06/2007 a les 07:00h

Temps i rellotge (BankRobber, 2007) és el títol del segon treball discogràfic de Carles Sanjosé, més conegut com Sanjosex. Al cantautor de la Bisbal d'Empordà l’han ficat en sacs de tota mena: pop independent, folk amb un punt de blues, cantautor amb un deix aflamencat... La crítica el va encimbellar arran del seu primer disc, Viva! (BankRobber, 2005). Amb el seu segon àlbum preten consolidar-se dins de l'escena de la nova cançó d'autor amb vocació més independent.
La manca de temps és una de les temàtiques recurrents d’aquest segon disc de Sanjosex. Res estrany si tenim en compte que el seu autor compagina la faceta musical amb la seva feina d’arquitecte. “Deu ser l’edat –al llindar dels 30 anys–, però el temps és present en moltes cançons: 'Diumenge', 'Set dies', la mateixa 'Temps o rellotge'... Parlen de la divisió antinatural del temps que fem les persones. L’agenda i el rellotge són una autoimposició de la humanitat, que en algun moment poden ser molt útils, però també són una llosa”, reflexiona Sanjosé.
Davant de l’estrès, Sanjosex contraposa el seu entorn mitològic empordanès, present al primer disc en temes com “Les mitgeres al descobert”, i ara de nou en cançons com “Baix Ter Montgrí”. “És la meva mitologia particular i crec que ser místic és necessari per fer cançons. Els nord-americans també ho fan. El que passa és que parlen de Wisconsin i de Texas, i com que són una potència acollonant, ens fan creure que escriuen les cançons més universals. Però són els temes més locals del món.”
Si el primer disc de Sanjosex va ser enregistrat en deu dies, Temps i rellotge ha tingut una gestació més pausada, i ha estat enregistrat als estudis 44.1 i Sonats de Girona, amb la col·laboració de músics amics com Jaume Pla (Mazoni).
Arxivat a: Enderrock