No fa referència al folk en el seu sentit primigeni, com a sinònim de música d'arrel tradicional, sinó a l'accepció del terme que fa referència a la música pop arrelada en la música tradicional, allò que en la cultura nord-americana va sorgir durant els anys seixanta i que va donar lloc a folksingers com Bob Dylan o Joan Baez, i als Països Catalans va tenir, durant els anys setanta, múltiples manifestacions: des de l'ona laietana encapçalada per Riba i Sisa fins a la tasca de recuperació de la música popular del país i l'adaptació de temes de folk anglosaxó per part Grup de Folk.
Una colla de noves formacions sorgides de l'escena alternativa retroben el gust per les sonoritats orgàniques i les melodies més senzilles. Estem parlant de grups i solistes com Manel, Els Amics de les Arts, El Petit de Cal Eril, Oliva Trencada, Isaac Ulam, Verdcel, Bedroom o El Pèsol Feréstec. També hi podríem trobar parentius més o menys llunyans amb l'acústica bluesera i aflamencada de Sanjosex, les intimíssimes cançons d'Anímic, l'electrònica d'autor de L'Atelier o la psiquedèlia folk d'Albaialeix. El seu denominador comú: la naturalitat, el gust per la feina artesanal i el desacomplexament generalitzat.
.gif)
