"Tren de mitjanit”
“Boig per tu”; Ja ho sé, sóc un clàssic...
“És inútil continuar”; Recordo que va ser el primer videoclip en català que vaig veure a la televisió, el passaven tot el dia per TV3. Va ser el descobriment que es feia música en català moderna, abans del concert del Sant Jordi del 1991.
Àngels Gonyalons (actriu)
"Boig per tu"; És obvi el motiu, és una de les millors cançons que ha donat el rock català i forma part de la banda sonora de la vida de moltíssimes persones.
"Només ho faig per tu"; No hi ha una raó concreta, l'associo molt a l'anterior. L'una em porta a l'altra, i per a mi, és la segona més emblemàtica del grup.
"Tren de mitjanit"; M'agrada perquè és alegre. És de les poques on parla de que, tot i poguer ser un llunàtic incomprès, no estàs sol.
Berta M. Yebra (sots-directora de la revista Popular 1)
“Boig per tu”: Al Carles Sabater i al Joan Capdevila els vaig presentar jo a la Luz Casal i entre els tres van fer l’adaptació en castellà. Als Sau els havíem presentat també el director d’EMI, en Rafa Gil, i van veure bé que la Luz cantés aquesta balada.
“Tren de mitjanit”: Vam tenir molta relació en aquella època perquè en José Luís Martín els havia fet les portades, fotos, inclús els va refer el logo, em penso. I vam passar moltes hores junts, menjant, viatjant a les Balears, Madrid... Els portàvem la part gràfica i cada dues setmanes en Carles venia per la redacció. Un cop, en una festa de lliurament de premis del Popular 1 a Madrid, van venir el Carles i el Pep, cosa que no era freqüent.
"És inútil continuar”; En Carles Sabater era un tio molt preparat, rotllo americà, que podia fer moltes coses: cantar, ballar, actuar... Va ser l’època més glamourosa del rock en català. Hi havia molt nivell, la gent estava molt preparada. Sau impregnava glamour, tenia un aire especial, com Sopa de Cabra tenia la màgia i el rock en Ninyin... I Carles era diví, una persona meravellosa.
Quim Mandado (Cantant de Sangtraït)
Sempre m'ha semblat que decidir quina cançó és la millor, o si una cançó és millor que una altra, és una tasca molt agra i desagradable, ja que t'obliga a escoltar els discs d'una manera freda i analítica, absolutament contrària a l'esperit de la música. I, quins criteris fas servir per a escollir una cançó i no una altra? Hi ha molts factors que influeixen en que una cançó t'agradi més que una altra. Uns depenen de la mateixa cançó (lletra, melodia, ritme, tornada interpretació dels instrumentistes, i del cantant ...) i uns altres són estrictament personals de qui s'escolta aquesta cançó (els records que et provoca, l'estat d'ànim que et fa sentir...).
Mai havia escoltat els discs de Sau amb aquesta òptica i, us haig de dir que m'he trobat amb força cançons que podrien estar entre les tres millors. Però és clar he de jugar a ser un déu i he de triar les que a mi em sembles més bones. Us aviso que els criteris que faré servir són, sobretot, viscerals ja que em sembla que, en el món del “pop-rock”, són els més importants.
I ja acabo. Tinc, escrits en un paper, una llarga llista de cançons. Moltes he aconseguit anar-les tatxant. Però ara em trobo amb quatre cançons, i em costa deixar-ne una. Llegeixo els noms un cop i un altre, esperant una mena de miracle que m'obri els ulls...: “Tren de mitja nit”... “Boig per tu”... “És inútil continuar” i “Vida moderna”... No sóc un déu. Busco a dins meu... i, com us deia, em deixo dur per la sang, el cor i les entranyes. I descarto “Boig per tu”.
Per què? Doncs per que m'he posat a pensar: si m'hagués d'estar tota una setmana escoltant només tres cançons, quines preferiria? I la resposta ha estat:
“És inútil continuar” per l'energia que transmet (això s'adiu amb el meu tarannà més “canyero”).
“Tren de mitja nit”, per que em dóna molt bones vibracions, la trobo molt alegre i vital.
"Vida moderna”, per que, a part de que la trobo molt rockera (americana) la trobo desenfadada i desvergonyida; trobo que té un ritme molt sensual i encomanadís que, sense estridències fa que et belluguis amb la música.
Marc Pérez (Periodista)
N'hi ha un munt que formen part del meu imaginari d'adolescència...
"No he nascut per militar"; cançó que esdevenia un himne en un temps que el servei militar era obligatori.
"És inútil continuar"; gran cançó popera estil Sau, d'aquelles que enganxa des del primer moment.
"Pertànyer a algun lloc"; un pas endavant en l'evolució musical del grup, quan ja estava consolidat en l'escena pop catalana.
.gif)
