"Boig per tu"; "Tren de mitjanit" i "No he nascut per militar".
Em semblen cançons que reflecteixen una melancolia optimista (actitud molt positiva) i que aconsegueixen enviar missatges d´amor molt transparents, molt consistents i profunds.
Si són fruit d´aquesta melancolia, comporten una reflexió sobre la tendresa, sobre relacions establertes en l´afectivitat i no en la dominació o l´oportunitat.
És cert que a vegades pot semblar que comporten massa tristesa, però la solitud és només un estat interior que troba refugi en l´amor, correspòs o no... De totes maneres no es pot parlar de Sau aïlladament del moviment de rock/pop català del que va formar part.
La importància i massivitat d´aquells moments van permetre el reconeixement del grup i les seves cançons. En un altra cojuntura potser el seu impacte fora menor.
Potser estem d´enhorabona perquè en els últims temps s´està consolidant un altre moviment que ens pot permetre ser optimistes.
Grups com Antònia Font i altres i el descobriment de Manel (encara que musicalment diferents del moviment de fa deu anys) està conformant de nou un seguiment esperançador i potser tan massiu com fa un temps. Siguem optimistes..no tenim res a perdre i hem guanyat molt.
Sílvia Tarragona (periodista)
"Boig per tu”; sí, ja ho sé, no sóc gaire original... Però per a mi és la cançó d'amor més bonica de la història. A més a més, recordo quan en una edició del MMVV en Carles em va mirar i me la va dedicar... Buf! Quin gran moment!
"No he nascut per militar”; una de les bones coses dels Sau és que passat el temps les seves cançons no han passat de moda i que tenen plena vigència. Un bon exemple és aquest tema que feia un catarsi amb la gent jove.... Molt especial.
"És inútil continuar”; encara recordo com feia suar la cansalada; em tornava boja... Tenia tanta força!
Salva R. Alberch (cantant dels Lax'n'Busto)
En Carles era un frontman, de cap a peus. Després amb la seva incursió al món del teatre en, Una jornada particular, de Josep Mª Flotats, amb qui després va coincidir en el repartiment de Cyrano de Bergerac i més tard també en cinema i televisió on protagonitzà la seva primera pel·lícula, Gaudí. També va fer per la televisió sèries molt conegudes com: Ara què, Xènia, El Compte Arnau i Sitges. La nostra coincidència amb Dagoll Dagom, on l'any 1997, protagonitzà dos musicals Company i Els Pirates, el van refermar en aquesta faceta. Encara va tenir temps de fer moltes coses més en aquest camp, abans de dir-nos adéu definitivament.
“Perestroika”: preciosa balada d'amor que em tenia enamorat. Que ens parlava també d'aquella reforma que tant bé, semblava que havia de portar a l'antiga URSS. La seva veu, en aquest tipus de cançons, era increïble.
“Això es pot salvar”: una cançó del disc, El més gran dels pecadors, amb una lletra que bé podia haver estat escrita ara mateix. Amb un missatge clar: Això es pot salvar.
“Els temps estan canviant”; m'agrada molt aquesta lletra, que du el mateix nom, que una cançó d'en Bob Dylan. Crec, que ara mateix estem vivint aquest canvi, que ells ens van voler explicar anys abans.
José Luís Martín Frías (Mànager i dissenyador)
“Boig per tu”; d’aquesta cançó, vam propiciar que la gravés Luz Casal. Ella estava buscant cançons per al seu nou àlbum, li vam parlar de Sau i vam portar a la Luz a una actuació que tenien a Pont de Suert, i així es va gestar la gravació que recentment hem escoltat al Palau de la Música Catalana, alternant estrofes en català i castellà, emocionant. L’actuació de la Monumental amb Luz, Robbie Robertson, etc. on per primera vegada la van fer junts en directe va ser un altre dels moments més emotius.
“Tren de mitjanit”; va ser un tema que preparaven en una de les sessions de fotos de les moltes que vaig fer per a les seves portades de discos.
“El més gran dels pecadors” - “Tu encens el meu foc”; perquè va ser un títol d’uns de les portades dels àlbums de la que em sento més satisfet. Simula un cartell de fira on es poden acoplar els caps sobre els cossos d’en Carles i en Pep. La vaig realitzar amb Carles Sabaté al meu costat, van ser tres dies enfront de la pantalla treballant les imatges de l’àlbum. Carles posseïa una gran sensibilitat i gust per la imatge i el grafisme. El logo de Sau también el vam apariar junts al primer àlbum que vaig realitzar per a ells. Fotografies i disseny ho supervisava sempre Carles, aportant les seves interessants idees. Crec que van ser tres àlbums, a partir d’El més gran dels pecadors, Tren de mitjanit i Junts de nou per primer cop... i molts senzills. Tot estava signat com a Martin J. Louis, el meu àlies en fotografia.
Josep Maria Francino (Periodista)
“Sense estil”; amb aquesta cançó vaig conèixer Sau i a mi em semblava que si que en tenien, d'estil. El que passa és que encara era una mica verd, però la cançó em va agradar. Com sempre sol passar amb la primera, queda tant lluny...
“Tren de mitjanit”; per mi una de les millors cançons del grup i de les més ben produïdes. Sona potent, el grup més compacte que mai i en Pep dona un pas endavant amb el seu protagonisme a la primera fila del grup, amb les seves intervencions com a veu solista.
“Boig per tu”; perquè no em fan por els tòpics. Aquesta cançó ja era una gran balada quan es va gravar. Després les diferents circumstàncies l'han fet crèixer més i més i crec que encara no ha acabat aquí el seu camí.
.gif)
