Acabes de presentar el priemr tema en solitari. Fer cançons era una vella aspiració?
No especialment, però és veritat que durant una època, poc abans que comencés Manel, ho vaig fer una mica. Després no he tingut mai aquesta pulsió d'estar pensant 'ara m’agradaria fer una cançó que parlés d'això o d'allò'. Però és veritat que ara, en el moment de parar amb Manel, se m'ha tornat a encendre aquesta llumeta i he pensat que era un bon moment per fer-ho, i treure'm aquesta espineta d'allò que havia començat. Però, sincerament, mai no ha estat una cosa que hagi sentit que el cos em demanava.
A “Mentre el monstre” marques distàncies musicals amb Manel. És per una voluntat de diferenciar els projectes o perquè t’hi sents més còmode?
No ho sé. Realment, em costa molt de veure-ho. Hi ha gent que em diu una cosa i altres que em diuen la contrària. No sé ben bé què hi ha de Manel i què hi ha de diferent de Manel. Segurament és el resultat de fer les coses jo sol i que no siguem els quatre cervells de Manel treballant-hi.
S'acosta una mica més a grups que has produït, amb més presència electrònica, per exemple...
Sí, pot ser. I pot ser que el fet que les estrofes siguin rapejades i no cantades segurament també ho allunyi bastant de Manel. Però estic treballant en altres cançons que no van per aquí. O sigui, que pot ser que algú em digui que s'assemblen molt més a Manel pel fet que són cantades.
Per tant, aquesta cançó no és representativa del so del disc?
Jo diria que no gaire. Em costa de saber quin és el so del disc, perquè jo crec que cada cançó és diferent. Per començar, aquest tret distintiu que sigui rapejada ja l’allunya una mica de moltes altres cançons que tinc entre mans. Penso que “Mentre el monstre” no és representativa, però, pel que m'ha dit la gent que ha escoltat les altres cançons, totes respiren una mateixa essència. Pel que fa a la lletra, evidentment, totes tenen coses en comú: són coses que em passen a mi.
Arnau Vallvé al videoclip "Mentre el monstre"
Quan sabrem el nom del disc?
En aquests moments, no el sé ni jo. Em sembla que quan tingui el disc acabat serà més fàcil de veure en quina paraula o quina frase pot acabar d'englobar totes les cançons.
A banda de Manel, t'hem seguit en diverses produccions. Ets dels qui s'ho passa millor a l'estudi, o tocant la bateria en directe? Et sembla que preferiràs cantar?
En el cas de Manel, sempre responia que són dues fases que, en el seu inici, gaudia per igual. Però arribava un moment que acabàvem esgotats de gravar el disc i teníem moltes ganes de concerts. I el mateix ens passava amb la gira. Al final, ja n’estàvem farts i teníem ganes de començar a treballar cançons noves. Pel que fa al disc que estic fent, presentar les noves cançons en directe és una cosa que encara em queda una mica lluny. Em fa cert respecte perquè encara no sé com ho faré, no tinc ni banda, i estic acostumat a estar més o menys amagat darrere dels plats d'una bateria i m’hauré d’enfrontar a una exposició més bèstia i a estar més en contacte amb el públic. Com que encara no he fet concerts, no et sé dir quina de les dues facetes m'agrada més. Però en general, l'estudi és un lloc on em sento molt còmode i m'ho passo molt bé.
Treballant un disc nou, enyores els teus companys de Manel?
Sí, en molts moments sí, i tant! Quan treballes en equip hi ha tota una riquesa a la qual en solitari costa més arribar. Potser he de donar més voltes a les coses i em costa més estar convençut del resultat final. D’altra banda, la part bona és que pots anar directe a allà on vols arribar i ningú s'interposa en el teu camí.
Fa uns dies, al documental de Sopa de Cabra, on deien que mai havien sigut amics, es notava que els períodes de distància els anaven bé per tenir després més ganes de tornar a tocar junts.
Totalment, sí. La nostra voluntat va ser precisament aquesta. De tota manera, nosaltres sí que som amics, ens seguim veient i anem a sopar junts… No vam parar perquè hi hagués cap problema de convivència, ni cap discussió, ni cap mal rotllo. El que passa és que portàvem 15 anys sense parar d'empalmar gires i discos i no ens donava per fer altres coses a la vida que potser teníem ganes de fer. Ara cadascú té espai per fer allò que sempre havia volgut fer o que de cop li ha vingut de gust fer ara. I tornarem en el moment que tots tinguem moltes ganes de tornar a fer allò que fèiem plegats.
Per molta gent aquests projectes que feu tu o el Gisbert són una mena d'aperitiu mentre s'espera el plat fort que seria el nou disc de Manel. Ho sentiu així?
Així segurament és com ho sent el públic perquè en general hi ha molt més fan de Manel que no dels nostres projectes en solitari. No sé què en pensa el Guillem, però jo crec que tots vivim els projectes que fem en cada moment com un plat fort. Aquests discos no són un aperitiu.
