El proper 15 d'octubre, Sandra Monfort inaugurarà la Fira Mediterrània de Manresa amb l'espectacle Terra de guapes (Teatre Kursaal, 21.30 h). La guitarrista i cantant pedreguera fa un homenatge a la cultura popular valenciana en companyia de grans instrumentistes, incorporant a més bones dosis de dansa, teatralitat i performance. En parlem amb ella.
 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Sandra Monfort Oliver (@sandramonfortoliver)

 
Com ha anat prenent forma l'espectacle 'Terra de guapes'?
És un projecte que feia molt de temps que volia fer. Soc molt amant del folklore tradicional en general, i per supost, del País Valencià. Tenia ganes d'agafar la música tradicional valenciana i fer un concert només d'això, on s'expressara tota esta riquesa. I quan va passar la dana, que va suposar un tràngol emotiu molt fort, vaig tenir ganes d'agafar este projecte i que fos un regal al meu poble. Vaig pensar este xou com una ofrena, una manera de posar en valor la nostra cultura, i quan vaig poder trobar una miqueta de suport vaig arrencar tot el procés per tirar-lo endavant.
 
Poc després de la dana ja vas ser una de les impulsores dels concerts solidaris Som València.
La dana em va pillar en un moment personal bastant dolent. Tot just estava enmig del tractament per un càncer. I quan va passar tot allò vaig tenir una sensació de frustració molt gran, perquè jo volia estar ahí traient fang, com tanta gent, però no podia. Necessitava posar les mans, el cos i el cor en esta causa, i a través de Som València vaig posar el meu granet d'arena. I després, amb més temps, he pogut fer l'espectacle Terra de guapes.
 


El concert es presenta com una mirada a la cultura popular valenciana. Quin repertori faràs?
Per supost, en una hora no es pot resumir ni encabir tot el que hi ha la música tradicional valenciana. De manera que el que he fet és triar una mica el que per a mi són els highlights, entenent que segur que em deixaré moltes coses pel camí. I després, les peces que he triat s'encaixen en una mica de dramatúrgia, perquè també hi ha una part performativa, de danses i de teatre. Tot i que no hi ha text, sí que hi ha un fil dramatúrgic, que és la presentació d'un poble valencià amb les seues festivitats. Arrenca amb un pregó festiu que dona la benvinguda, i comença amb una part més musical on toquem la "Malaguenya de Barxeta", la "Granaïna de Montaverner", una albà... Després ve un segon bloc amb tota una part més performàtica i de dansa, amb un to més íntim, en què fem una cançó de bressol, un vetlatori, un trosset del Misteri d'Elx, unes aurores a la Mare de Déu.... El tercer bloc és més festiu, amb balls de seducció i carrer com les jotes, els fandangos... I al quart bloc, com no podia ser d'una altra manera, acabem amb una mascletà, amb la participació d'un grup de danses i 'grans èxits' com la 'Muixeranga d'Algemesí o 'L'U d'Aielo'.
 
Hi ha una part també de creació i d'arranjaments?
Sí, he agafat totes estes cançons i les he passat pel meu filtre, però sempre des d'un respecte màxim i molt d'agraïment a tota la gent que ha fet possible que nosaltres les tinguem avui aquí. Molt d'este repertori ve de la Fonoteca de Materials, el projecte pedagògic que van impulsar Vicent Torrent i companyia. Al seu dia hi va haver gent que va tenir l'impuls d'anar casa per casa gravant cançons tradicionals i, si no haguera estat aixina, ara mateix totes estes joies s'hagueren perdut. Els estic molt agraïda, com també a tota esta gent i artistes com Botifarra, La Maria, Jonatan Penalba, Al Tall... tothom qui ha portat este material als saraus i al carrer per fer que la nostra cultura popular estiga viva i en transformació.
 

Per este concert has format una banda de grans instrumentistes.
Són músics que admire fa molt de temps. Efrén López sempre ha sigut un mestre per a mi i m'ha inspirat molt. Amb ell vaig aprendre a tocar la baglama turca. Com a multiinstrumentista dona un joc pràcticament infinit, perquè domina infinitat d'instruments de corda, percussions... Andrés Belmonte també beu molt de la música tradicional mediterrània, ha estudiat la flauta nei a Egipte i és molt bo amb els vents. Després tenim a Jordi Ortolà amb percussions i seqüències, i ma germana Amanda Monfort amb el violí. A Amanda la duc a tot arreu, és la persona a qui més conec del món en tots els sentits.

I els ballarins que t'acompanyen qui són?
Un és Carlos Fustel, que a l'espectacle també canta. És força conegut perquè va participar a l'última edició d'OT. El vaig conèixer a uns tallers, vàrem estar parlant i vam connectar molt. En sap molt de músiques tradicionals i canta unes jotes precioses. A Terra de guapes és l'únic que no és valencià, és mallorquí, però crec que hi havia de ser. I després tenim a Júlia Cambra, que està amb la companyia de dansa contemporània La Veronal i s'ha encarregat també de tota la direcció de moviment. La veritat és que hem fet un equip increïble.
 

I hi ha moments de recolliment amb la guitarra?
Algun n'hi ha. En este xou faig bastant de guitarrista. De fet, jo al principi volia ser guitarrista, el que passa és que després la cosa se me n'ha anat de les mans i he acabat com a diva del pop. Però ara tenia ganes de reconnectar amb este vessant, el de tocar amb músics amb qui connectes, i recuperar la guitarra elèctrica i l'espanyola, desfer-mes de seqüències i claquetes, introduir alguns moments improvisats, etc.
 
Vau fer una preestrena la primavera passada al Teatre Principal de València, recentment heu estat a Sagunt i ara inaugurareu la Fira Mediterrània de Manresa. La idea és fer gira amb 'Terra de guapes'?
Sí, esta és la idea. És un concert de format gran i el muntatge tècnic i logístic és complicat, però la idea és fer uns quants bolos en teatres grans.