Què us interessa d'aquest poeta?
Joan Maragall és una insígnia de la poesia catalana. Presenta una simbologia de la natura que encaixa molt amb el concepte que volíem treballar en el nostre disc. Coneixíem algunes altres poesies seves i així vam arribar fins aquesta.
Què us agrada dels versos de "L'ametller"?
Ens agrada molt que, tant en el seu sentit literal com en el figurat, s'hi llegeix un missatge que volem compartir. En l'àmbit més literal, aquesta imatge de la primavera amb un ametller florit que fa de bandera blanca, simbolitzant la fi de l'hivern i l'inici de temps més càlids i alegres, ens transporta a aquesta sensació que comença a fer més bon temps i, per fi, sembla que la vida reneix.
I hi ha el tema del contrast amb l'actual canvi climàtic, com heu dit...
Sí, des d'una perspectiva més figurativa, pot simbolitzar també el renaixement de la natura, en un món que ens estem carregant amb la sobreexplotació dels recursos que ens dona. És potser utòpic, però era el missatge que volíem transmetre amb aquesta cançó: prendre consciència que necessitem fer un canvi a nivell global per deixar de destrossar el planeta i, alhora, brindar una mica d'esperança invocant aquesta imatge lluminosa de la natura.
Com vau abordar la musicació d'aquest poema?
Estàvem en un lloc on ens agrada anar per escriure música, que és molt tranquil i còmode. Teníem el poema davant i una única condició: "que sigui alegre". I això vam anar a buscar i creiem que ho vam aconseguir amb una harmonia major, un compàs de 3 per 4 –que és molt ballable i que "pesa poc"– i una melodia que es mogués amb naturalitat. Vam anar aportant idees i construint el que la gent ha pogut escoltar.
Què trobeu o us atrau de la poesia dels Països Catalans?
Que està en una llengua que, evidentment, ens toca molt d'aprop. Les referències i l'inconscient col·lectiu són compartits i ens la sentim molt propera.
De quins poetes sou més fans o heu musicat?
Pel que veiem, som bastant clàssiques, perquè de moment, a nivell oficial, només hem musicat aquest poema de Joan Maragall i "Preludio" de Federico García Lorca, a la cançó "Las alamedas", del mateix disc. Tot i així, ens agrada jugar amb el fet de posar música a paraules escrites i, com a exercici musical, alguna altra vegada ho hem fet, com per exemple, a Instagram, que tenim una versió penjada d'un poema de Núria Albó, que es diu "La primavera".
Què us agrada de la cançó que musica a poetes?
Com a exercici musical és molt enriquidor, perquè et permet establir uns límits per a la creació. I quan realment s'aconsegueix que la música acompanyi la lletra fins que esdevé una peça única completa, com a oient, és una experiència molt emocionant on les paraules recobren un altre sentit.
Quina línia de continuïtat veieu amb la Nova Cançó?
Tot el que sigui treballar amb la paraula, a nosaltres ens interessa, i aquesta era una de les característiques de la Nova Cançó: cuidar les paraules. Procurem fer lletres que parlin de la nostra vida i que expliquin històries (que és el que s'ha volgut fer sempre amb la cançó popular) des de diferents perspectives. Si per aconseguir aquest efecte, ho fem a través de musicar un poema o versionar una cançó ja existent, doncs perfecte.
Quina funció li doneu a la poesia i quina a la cançó?
La poesia sempre l'hem relacionat molt amb la lectura interna, però també es pot recitar i creiem que el fet de declamar no està tan lluny de cantar. Potser les funcions de cadascuna podrien estar més a prop del que la gent pensa... És una pregunta que potser hauríem d'explorar més.
.jpg)
