Dir Cucorba a Mallorca és activar la memòria sentimental de milers i milers de persones que quan eren nens van assistir a algun dels més de 3600 concerts que el grup ha fet des de la fundació, el gener del 1977, aviat farà 50 anys. El grup, que enguany serà distingit amb el Premi Enderrock - Obra Cultural Balear a una Personalitat, presenta un nou treball discogràfic. Es diu Au, idó (Produccions Blau), veurà la llum el divendres 30 d'octubre i el presentaran en directe al Teatre Xesc Forteza de Palma del 2 al 4 de gener de 2027. Amb aquest treball posaran punt final a la seva trajectòria. N’hem parlat amb Francesc Aguiló, un dels fundadors del grup.



Divendres publiqueu nou disc, que també servirà per dir adeu. Com serà aquest treball?
En aquest disc hi ha vuit cançons noves i deu de recopilades de discos anteriors. Hem triat cançons que no havien estat incloses en cap recull. Són cançons que ens agraden molt i que tenen més o manco un color semblant. Fa anys que no fèiem cap disc perquè estam fora del circuit comercial i ens hem dedicat a les actuacions. La difusió l’hem feta a través de les xarxes, però aquest disc l'hem volgut fer físic com un regal de comiat.

És especial pel fet de ser l'últim?
Sí i no. És especial perquè és l’últim i ja no n'hi haurà més. Però hem seguit els mateixos criteris que en tots es discs anteriors: cuidar molt les músiques i la manera de presentar les cançons amb la màxima dignitat possible. En aquest aspecte, no té res d'especial. El que és especial és que hi haurà una tirada física molt limitada, i qui el vulgui, s'hi ha de posar d'hora, perquè n'hi haurà pocs exemplars.


Quins són els motius de l'adeu?
El motiu principal és que acumulam 50 anys de Cucorba, i els hem d’afegir als que ja teníem quan vam començar. I ja tenim una edat! Fer feina per als infants així com la feim noltros, que participam de ballar i estam molt implicats en tot el que feim, és feixuc físicament. No és només pujar a l’escenari i cantar, que ho podríem seguir fent deu anys més; mos requereix un esforç físic que ja mos és un poc pesat. Hem pensat que fer coincidir la retirada amb els cinquanta anys estava molt bé i que era un bon moment per deixar-ho.

Els que treballeu amb infants us trobeu que ells sempre tenen la mateixa edat i vosaltres aneu complint anys… Cada vegada és més gran la distància?
Sí, cada any és més gran. I és curiós, perquè la majoria de gent, quan mos ve a veure, ens diu que estam igual que sempre. Però és perquè duim el mateix vestuari. Cap enfora, efectivament, tenim el mateix aspecte que fa 15 anys, però físicament notam molt més els esforços. Moltes vegades estam cansats i encara hem de plegar i desmuntar, perquè normalment portàvem l’equip de so. Mos hem trobat que era un bon moment, i també perquè pensàvem que la feina més transcendent que havíem de fer ja l'havíem feta, i que ara vengui gent jove a veure si continua.

Tothom reconeix la gran tasca que heu fet, però sentiu que heu creat escola?
Sí, el reconeixement és unànim, tant de la gent com de les institucions. De fet, enguany ha estat espectacular, amb un munt d'homenatges a part dels premis que mos han donat. En aquest aspecte no tenim cap queixa, ni una. I sí que hem creat una mica d'escola en la manera de fer animació infantil. Com que vam ser els primers que ho vam fer a Mallorca de manera professional, i en aquell moment era completament innovador, tots els grups que han sorgit després de Cucorba han seguit una mica la mateixa dinàmica de les nostres actuacions d'animació infantil. Però la cosa està complicada. Hi ha grups que actuen per als infants i ho fan molt bé, però no hi ha grups que tenguin la perseverança i que siguin capaços d’aportar nou material musical.


No hi ha un nou Cucorba que pugui agafar el relleu, doncs?
No, de moment no el veig. Ja dic que no volem menysprear a cap dels grups que actuen. Però un grup que tengui el convenciment, les característiques ideològiques i els principis que mos han mogut durant tots aquests anys… això no hi és. Però hem de ser optimistes i pensar que en el futur n’hi haurà algun.

Mirant enrere, de què esteu més orgullosos?
Insdubtablement estam orgullosos que la gent mos reconegui la feina i mos tengui estimació. En aquest aspecte ja sabeu que els nins són superagraïts. Hem contribuït a la recuperació de la cultura popular i a la normalització lingüística, i hem recuperat un munt de cançons tradicionals i les hem popularitzat de nou. A més, hem enregistrat 15 discos i 75 cançons pròpies. És una contribució també a la cultura musical.

El pròxim 18 de novembre recollireu el Premi Enderrock - Obra Cultural Balear a una Personalitat. Quin significat té per a vosaltres aquest premi?
Que una revista com Enderrock mos premiï a noltros, que mos dedicam a la música per a infants i que, per tant, estam una mica fora dels circuits comercials, s'agraeix moltíssim. La majoria de premis que mos han donat han estat per la nostra aportació cultural, per la recuperació de la cultura popular i per la nostra contribució a la recuperació i divulgació de la llengua pròpia. Poques vegades se fa una menció en l’aspecte purament musical, i per això aquest premi Enderrock mos fa especialment feliços i estam molt agraïts.