El cantant urbà barceloní Alexander Chaffardet ‘Ceaxe’, de pares veneçolans, ha gravat el seu segon àlbum tot en català, L’endemà (Delirics, 2026). La influència llatina, sumada a la curiositat per jugar amb nous sons, l’ha portat a crear un univers propi marcat per l’alegria i la nostàlgia. Un disc que representa una potent proposta per acompanyar moments memorables.
El teu primer disc íntegrament en català arriba després de debutar amb 'Si te preguntan x mi' (RUN Inc, 2023), en què ja hi havia algun tema bilingüe com “Tu”. Com has arribat fins aquí?
Ha estat un procés gradual, perquè no acostumo a gravar i produir totes les cançons de cop. Vaig a l’estudi alguns dies puntuals i m’hi presento amb una base sobre la qual vull gravar. Normalment, hi porto moltes referències i intento enllestir la composició aquell mateix dia. Per al nou disc he seguit aquesta dinàmica i m’han sortit cançons en català amb les quals estic molt content.
El primer avançament, “Aquest estiu el passo amb tu”, el dediques als catalans i catalanes. Per què?
Vaig fer aquesta lletra perquè volia que la gent veiés que també trobo la inspiració en Catalunya. Tot i que els meus pares són veneçolans, les meves arrels i la meva estimació és per aquest país.
El fet de fer música urbana en català és conseqüència de la creació, de la reivindicació o d’una aposta comercial?
D’entrada ha estat conseqüència de la meva experimentació creativa, igual com també he fet lletres en anglès. I, de l’altra, he gravat un disc en català perquè m’interessa investigar en la llengua, ja que, al cap i a la fi, és part de la meva identitat. Tot i que no és una reivindicació com a tal, m’agradaria que els meus seguidors d’arreu del món s’interessessin o, com a mínim, sentissin curiositat pel català. De fet, ja m’ha passat que algun oient m’ha comentat que està aprenent la llengua gràcies a les meves cançons.
Fa quatre anys que vas debutar en català i castellà amb “Tu y yo”, que ja té 6,5 milions de reproduccions, però el primer senzill del nou disc va ser “Nena catalana”, gravat el 2024. Com ha evolucionat el teu projecte des d’aleshores?
Estic molt content de l’evolució, perquè cada vegada es valora més el meu projecte. Costa molt entrar a la indústria musical i dinamitzar la carrera d’un artista emergent, però amb el suport de Delirics em sento acompanyat i amb ganes de fer més coses.
Creus que conserves alguna cosa del teu debut?
No crec, la veritat, perquè la música és molt diferent. Al nou disc he indagat en melodies i gèneres que no s’han treballat gaire en català. Per exemple, he gravat una batxata, un ritme llatí que no és habitual a l’escena catalana.
Actualment, hi ha una escena diversa i àmplia d’'urban' a Catalunya. Com treballes el so per fer que tingui una identitat pròpia?
La veritat és que no tinc referents en català, perquè he escoltat molta música en castellà, a causa de la influència dels artistes que sentíem a casa. Per aquesta raó i fruit d’aquests referents, he arribat al panorama català amb idees noves.
Al tema “Connectats” experimentes amb bases electròniques. T’agrada crear amb recursos digitals?
Amb aquesta cançó volia aconseguir un estil festiu, pensat sobretot per als directes. La meva intenció és que la gent s’ho passi bé quan vingui als bolos, i per aconseguir-ho em vaig inspirar en la sonoritat electrolatin del català Juan Magán. Treballant amb les eines digitals em sento més còmode per crear i compondre melodies, perquè encaixen en el meu concepte de directe.
Les teves lletres són un vaivé que sorgeix de vivències amoroses. T’inspires en històries teves o d’altres persones?
Acostumo a parlar de mi i de les meves vivències, però també invento i cerco en el meu imaginari per crear altres històries.
Des que vas començar, ara fa cinc anys, has aconseguit tenir més de 120.000 oients mensuals a Spotify. I també has actuat al festival Los40 Primavera Pop 2026, a l’Olímpic Arena de Badalona. Com vas viure aquesta experiència?
Molt bé, la veritat. Tot i que estic satisfet de la xifra d’escoltes que tinc a Spotify i a les xarxes en general, no sé mai si això s’acabarà traduint en assistents als concerts. En directe m’adono del públic real que tinc. Del Primavera Pop en recordo que al final del concert m’esperava gent per fer-se fotos i em va fer molta il·lusió. El més important és el contacte directe amb els seguidors, i és meva la motivació principal per seguir en el món de la música.
També vas cantar “Nena catalana” amb Juan Magán…
Sí, va ser increïble! Com que ja el coneixia personalment, m’ho va posar molt fàcil. És un referent per a la meva carrera.
Ara que has començat una nova etapa artística, quines són les teves expectatives?
Tinc moltes ganes de fer concerts. D’entrada, buscarem una data de presentació a una sala a Barcelona i, a partir d’aquí, plantejarem l’opció de fer festes majors arreu de Catalunya. M’agradaria que la gent passés una bona estona als meus bolos, que acostumen a ser molt dinàmics i festius perquè la gent balli amb mi i es pugui oblidar de les seves preocupacions per una estona.














