Catifa vermella i corbatí. Com sonaria el “Club de fans de John Boy” amb una gran orquestra d’instruments de corda acompanyant la veu esgarrapada d’en Santi Balmes? En què es convertiran els “Universos infinitos” un cop el director de l’ONCA, Gerard Claret, mogui la seva batuta? Aquest divendres, 21 de maig, dins el cicle Camaleons del Teatre-Auditori de Sant Cugat i amb la complicitat del Festival de Guitarra i Altres Acords, les cançons de LOL prendran una nova dimensió.
“Intentarem que sigui un concert amb relleus i molt dinàmic. No ens estarem tota l’estona tocant tots a la vegada, potser en una cançó serem el grup amb un violinista i en una altra hi haurà mitja orquestra i un piano”, puntualitza Balmes. El repertori de la vetllada el selecciona Fernando Velázquez (Premi de la Música 2008 per la banda sonora d’El orfanato), que n’ha fet els arranjaments. Velázquez comparteix la direcció musical de l’espectacle amb Ricky Falkner. La seva tasca és, segons explica el cantant de LOL, “fer d’interfase entre el món del pop i el d’una orquestra simfònica. Nosaltres parlem un altre llenguatge... som intuïtius i improvisadors per naturalesa”.
En roda de premsa avui, Balmes ha assegurat que aquest concert és “un regal per la gent del nostre públic que repeteix. Les nostres lletres ja són molt cinematogràfiques, però les partitures que ha preparat Velázquez són uns arranjaments força de Banda Sonora. La veritat és que és una mica món Mac versus món Windows, perquè mai havíem treballat amb partitures, però també està bé poder trencar l’ambient sacre que té la música orquestral. Creiem que el nostre públic, molt extrovertit, ho aconseguirà”.
Dos anys després de l’actuació de l’ONCA amb Amaral, Martirio, Sisa i Lluís Gavaldà –amb motiu del quinzè aniversari de l’auditori santcugatenc–, l’orquestra es planteja un nou repte... ser un músic més de la banda barcelonina. Uns LOL que l’últim concert que havien ofert a Sant Cugat era en les seves festives barraques, i ara es presenten amb un sorprenent canvi de registre.
.gif)
