Què significa per a Clem Snide el disc Zuma (Warner, 1975) de Neil Young?
Eef Barzelay: Neil Young m’ha ensenyat com tocar la guitarra. Les seves cançons són tan grans i obertes com el cel i davant d’això sóc un petit ocell afamat.
Què penses que la premsa consideri Clem Snide com a ‘country alternatiu’?
E.B: Avui dia a Amèrica ja m’ubiquen comercialment a la ‘country music’, també les meves paraules poden ser iròniques i els instruments són sovint inusuals. La pena d’això és que si fas música que connecta més amb la vella escola, el country de Hank Williams o de The Louvin Brothers, l’anomenen ‘alternativa’. Muy triste, no?
Com sonarà en directe el vostre últim disc, The Meat of Life (429 Records, 2010)?
E.B: Volia que sonés com un disc clàssic del rock dels setanta com els de Todd Rundgren o The Allman Brothers, però amb millors lletres. La majoria de les cançons són sobre els mals d’amor i també n’hi ha, però menys, de divertides i dolces.
Teniu algun contacte amb grups catalans com La Brigada o Gentle Music Men?
E.B: No estic familiaritzat amb aquests grups, però tampoc segueixo gaire els dels Estats Units. Només escolto el so del vent bufant a través dels forats del meu cor. Bé, m’agrada un cantant català molt sexi i barbut: Miquel Àngel Landete (Senior i el Cor Brutal). Fa cinc anys ell va voler contactar amb alguns rockers indies americans súper cool com Clem Snide i ens hem fet amics internacionals. La seva música és molt maca; és com el Will Oldham català.
.gif)
