És el primer cop que actueu a l’Acampada i ho feu com a caps de cartell.
Ens ho havien proposat altres anys però sempre hi havíem estat una mica reticents, perquè és un festival organitzat per les joventuts d’un partit polític i nosaltres no som un grup polític. En els últims anys, però, el ventall d’estils i tendències del festival s’ha obert molt, i per la forma en què està plantejat ens semblava interessant anar-hi. Toquem amb amics com els Kayo Malayo o Muyayo Rif, amb qui congeniem molt.
Milers de descàrregues del vostre darrer disc, Via mandarina (Kasba, 2009), desenes de concerts... La Pegatina està vivint el seu gran moment?
Ens fa molta il·lusió tot el que està passant perquè realment estem creixent molt ràpid. Els primers concerts de la gira s’han desbordat. Tenim dates a Holanda, a l’Estat francès, al Quebec... Volem treballar amb responsabilitat per créixer de manera sostenible.
Què ha suposat per al grup rebre el Premi Enderrock per votació popular?
Els Premis Enderrock cada cop tenen més prestigi. El vam rebre en un moment en què nosaltres també estàvem fent un esforç per promocionar el nou disc, i hem notat que de cara als mitjans hem generat moltes més simpaties.
Quins són els plans de futur de La Pegatina?
Estem treballant amb temps per fer un tercer disc, que sortirà el febrer del 2011.
.gif)
