440 Clàssica

Catalunya i els Països Catalans tenen una important tradició musical (compositiva i interpretativa) que no sempre s’ha vist traduïda en el camp de la difusió i, conseqüentment, de la coneixença d’aquesta tradició per part dels seus ciutadans.
Domènec Terradellas, Ferran Sor, Vicent Martín i Soler o Robert Gerhard han estat figures de gran importància en la història de la música occidental europea. Al llarg del segle XX, aquesta llista s'ha  ampliat amb representants de l'anomenada música contemporània com Joan Guinjoan, Josep Maria Mestres Quadreny o Carles Santos. En el pla interpretatiu només cal recordar els històrics noms de Pau Casals, Eduard Toldrà i, en els nostres dies, els de Montserrat Caballé, Josep Carreras, Joan Pons o Jordi Savall.
En els darrers 10 anys, Catalunya ha viscut un dels creixements creatius i interpretatius més extraordinaris de la seva història. L’existència d’una política educativa ambiciosa ha obert la possibilitat de formar els alumnes de música del nostre país en importants centres musicals europeus o d’impulsar el projecte de l’Esmuc. Des d'aquesta òptica podem comprendre l’aparició de fenòmens com els de Núria Rial (una de les sopranos més cotitzades de l’actual panorama de la música antiga europea), La Caravaggia i Tasto Solo (formacions catalanes guanyadores de prestigiosos certàmens de música europeus) i la internacionalització del Quartet Casals.
Aquesta proliferació no ha tingut traducció ni en els mitjans de comunicació “generalistes” (ràdio, premsa i televisió) ni en un coneixement per part de la societat i dels programadors i promotors del nostre país. Per aquest motiu s'ha vertebrat el motor d’arrencada d’una publicació sobre música clàssica en català des d'un grup editorial (Grup Enderrock) especialitzat en la difusió de diferents cultures musicals (pop-rock, jazz, música tradicional i músiques del món).
440 Clàssica presenta una manera de pensar la música clàssica com a matèria viva, mutant i plural, tot comprenent la diversitat de pràctiques que actualment aquesta abasta.